Comitè Internacional

 

El CICR és l'òrgan fundador de la Creu Roja el 1863. És una organització independent, privada i neutral, amb seu a Ginebra, integrada per ciutadans suïssos i actua al món sencer per protegir i socórrer les víctimes dels conflictes armats.

Els dirigents del CICR són de nacionalitat suïssa. L'òrgan suprem és un Comitè integrat per 25 membres com a màxim, elegit per cooptació d'entre personalitats helvètiques que tenen alhora experiència en assumptes internacionals i un compromís amb la causa humanitària. El Comitè es reuneix vuit vegades l'any en Assemblea, durant la qual es determinen la política general i els principis d'acció de la Institució. Set membres del Comitè formen el Consell Executiu que s'encarrega de dirigir els assumptes operacionals i supervisar-ne directament l'administració.

 

L'acció del CICR es basa en els Convenis de Ginebra i els seus Protocols Addicionals, així com en els Estatuts del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i en les Conferències Internacionals.

 

Els seus fonaments jurídics són:

• En els conflictes armats internacionals, la comunitat internacional assigna, en els quatre Convenis de Ginebra i en el Protocol Addicional I, diverses tasques al CICR i li reconeix el dret de visita als presoners de guerra i als internats civils, així com un dret iniciatiu ampli.

• En conflictes armats no internacionals, els Estats reconeixen al CICR un dret d'iniciativa, que s'esmenta als quatre convenis de Ginebra.

• En els disturbis interiors o tensions internes o en qualsevol altra situació que justifiqui la seva acció humanitària, proposa els seus serveis als Estats, sense que aquest oferiment sigui una ingerència.

 

El CICR té els objectius següents:

En temps de guerra: Protecció i assistència a les víctimes dels conflictes armats. Per això desenvolupa les activitats següents:

• Protecció als presoners de guerra.

• Cerques.

• Assistència sanitària.

• Ajuda Humanitària.

• Vigilància del compliment per part dels bel·ligerants del Dret Internacional Humanitari (DIH).

• Mediador neutral.

• En tot temps: Desenvolupament i difusió del DIH.

En temps de conflicte la seva acció consisteix bàsicament a arribar on siguin les persones que necessitin protecció. Els delegats del CICR visiten els hospitals, els campaments, els llocs de treball, les presons o qualsevol altre lloc on hi hagi captius. Aquestes visites es fan segons uns criteris molt precisos:

• Que puguin veure tots els presoners.

• Que tinguin accés a tots els llocs de detenció i puguin repetir les visites.

• Que disposin de la llista de les persones que han de visitar.

Les visites del CICR s'efectuen per comprovar les condicions materials i psicològiques de la detenció, i no pas els motius. En cas de necessitat, es distribueixen socors i s'intervé davant de les autoritats cada cop que es comprovi la necessitat de prendre mesures per millorar el tracte dels presos o dels detinguts. Els informes redactats després d'aquestes visites són confidencials; només es remeten a les autoritats detentores (i en el cas de presoners de guerra, a la Potència d'origen).

 

Aquesta política de discreció no sempre és ben compresa per l'opinió pública que, sovint, voldria que el CICR assenyalés certs governs o els autors de certs actes inhumans. No obstant això, el CICR té la certesa que és amb la persuasió, sense cap publicitat, com pot complir millor amb la seva missió.

 

El CICR és l'òrgan fundador de la Creu Roja el 1863. És una organització independent, privada i neutral, amb seu a Ginebra, integrada per ciutadans suïssos i actua al món sencer per protegir i socórrer les víctimes dels conflictes armats.

 

Els dirigents del CICR són de nacionalitat suïssa. L'òrgan suprem és un Comitè integrat per 25 membres com a màxim, elegit per cooptació d'entre personalitats helvètiques que tenen alhora experiència en assumptes internacionals i un compromís amb la causa humanitària. El Comitè es reuneix vuit vegades l'any en Assemblea durant la qual es determinen la política general i els principis d'acció de la Institució. Set membres del Comitè formen el Consell Executiu que s'encarrega de dirigir els assumptes operacionals i supervisar-ne directament l'administració.

 

L'acció del CICR es basa en els Convenis de Ginebra i els seus Protocols Addicionals, així com en els Estatuts del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i en les Conferències Internacionals.

 

Els seus fonaments jurídics són:

En els conflictes armats internacionals, la comunitat internacional assigna, en els quatre Convenis de Ginebra i en el Protocol Addicional I, diverses tasques al CICR i li reconeix el dret de visita als presoners de guerra i als internats civils, així com un ampli dret iniciatiu.

En conflictes armats no internacionals, els Estats reconeixen al CICR un dret d'iniciativa, que s'esmenta als quatre convenis de Ginebra.

En disturbis interiors o tensions internes, o en qualsevol altra situació que justifiqui la seva acció humanitària, proposa els seus serveis als Estats, sense que aquest oferiment sigui una ingerència.

 

El CICR té els objectius següents:

 

En períodes de guerra: protecció i assistència a les víctimes dels conflictes armats. Per això desenvolupa les activitats següents:

• Protecció als presoners de guerra.

• Recerques.

• Assistència sanitària.

• Ajuda Humanitària.

• Vigilància del compliment per part dels bel·ligerants del Dret Internacional Humanitari (DIH).

• Mediador neutral.

• En tots els períodes: Desenvolupament i difusió del DIH.

En temps de conflicte la seva acció consisteix bàsicament a arribar on siguin les persones que necessitin protecció. Els delegats del CICR visiten els hospitals, els campaments, els llocs de treball, les presons o qualsevol altre lloc on hi hagi captius. Aquestes visites es fan segons uns criteris molt precisos:

• Que puguin veure tots els presoners.

• Que tinguin accés a tots els llocs de detenció i puguin repetir les visites.

• Que disposin de la llista de les persones que han de visitar.

Les visites del CICR s'efectuen per comprovar les condicions materials i psicològiques de la detenció, i no els motius. En cas de necessitat, es distribueixen socors i s'intervé davant de les autoritats cada vegada que es comprova la necessitat de prendre mesures per millorar el tracte dels presos o els detinguts. Els informes redactats després d'aquestes visites són confidencials; només es remeten a les autoritats detentores (així com a la potència d'origen, en el cas de presoners de guerra).

 

Aquesta política de discreció no sempre és ben compresa per l'opinió pública que, sovint, voldria que el CICR assenyalés certs governs o els autors de certs actes inhumans. No obstant això, el CICR té la certesa que és amb la persuasió, sense cap publicitat, com pot complir millor amb la seva missió.

 

Si fes pública les comprovacions dels seus delegats, probablement es tancarien les portes de les presons i les fronteres. Tot i així, gràcies a les seves visites repetides a les persones privades de llibertat, el CICR pot exercir la missió de protegir-les, aspecte que preval sobre qualsevol altra qüestió.

 

El CICR no només s'ocupa dels detinguts, sinó de qualsevol col·lectiu afectat pel conflicte i per això desenvolupa programes d'assistència material i mèdica. Aquestes operacions de vegades comporten grans desplegaments logístics, ja que s'han d'efectuar en països que estan implicats en conflictes bèl·lics. El CICR determina les necessitats i, després, organitza, administra i controla els programes d'assistència: avaluacions sobre el terreny, estudi de mercats locals, de les possibilitats d'emmagatzematge i transport, sistemes de distribució dels auxilis, etc.

 

També se satisfan les necessitats prioritàries de medicaments i material mèdic per atendre els ferits, a més de problemes generals de salut que afecten les víctimes dels conflictes, com ara epidèmies, males condicions d'higiene i nutrició inadequada. El treball bàsic a l'àrea mèdica consisteix en:

• Atenció primària de salut i ensenyament de com es practica.

• Evacuació de ferits i malalts.

• Avaluacions de l'estat de desnutrició.

• Desenvolupament de programes de sanejament.

• Creació de programes de salut pública.

• Pràctica de la cirurgia de guerra.

• Programes de rehabilitació per a persones que han patit amputació.

Un aspecte bàsic del CICR és la tasca que fa en tot moment de difusió del DIH, ja que considera que una de les claus per complir-lo és que sigui conegut per totes les parts. També desenvolupa campanyes i promou la celebració de conferències per prohibir certs tipus d'armament o de formes de combat com, per exemple, la campanya contra la utilització de mines antipersona, les armes làser, etc.

 

El CICR no disposa de fons propis ni de cap fortuna. Hi ha quatre fonts de finançament per al pressupost de la Institució:

• Les contribucions dels Estats Part als Convenis de Ginebra.

• Les contribucions de les Societats Nacionals.

• Les contribucions privades.

• Donacions i llegats diversos.

• Per a accions concretes sobre el terreny es fan les denominades crides a les Societats Nacionals i als governs perquè hi contribueixin.

El CICR disposa de l'anomenat Dret d'Iniciativa pel qual pot oferir els seus serveis a les parts en conflicte sense que puguin ser rebutjats al·legant ingerència interna en els assumptes d'un país.

 

El CICR compta amb l'anomenada Agència Central de Recerques (ACB) que intenta establir contacte entre familiars separats a causa dels conflictes armats. Les principals tasques de l'ACB són:

Obtenir i registrar totes les dades que permetin establir la identitat dels morts, ferits o desapareguts i transmetre la informació als familiars de les víctimes.

Facilitar l'intercanvi de correspondència entre familiars separats a causa dels esdeveniments quan s'hagin interromput els altres mitjans de comunicació.

Buscar les persones desaparegudes o de les quals els familiars no reben notícies.

Estendre diversos documents, com certificats de captiveri o de defunció i documents de viatge.

 

Aquestes tasques es fan en col·laboració amb les Societats Nacionals, moltes de les quals tenen el seu propi servei de recerca. Una idea del volum de l'acció de l'ACB ens la donen els seus enorme arxius, actualment amb més de 60 milions de fitxes personals, entre les quals hi ha desenes de milers d'homònims.

Federació Internacional

 

Després de la Primera Guerra Mundial es pensava que l'ésser humà no podia provocar un altre drama tan atroç com el que havia sacsejat Europa i que, per tant, no existirien més guerres. Al mateix temps Europa es trobava arruïnada, les poblacions delmades per les epidèmies, a més de milers de persones refugiades i desplaçades. Davant d'aquesta situació, es planteja la creació d'una organització que actuï en temps de pau per pal·liar el patiment humà, ja que:

• Les economies nacionals havien quedat destruïdes.

• Les epidèmies estaven delmant la població.

• Hi havia un nombre ampli de refugiats, víctimes de la fam i persones sense llar.

• Pocs països tenien ministeris de salut.

• Cap altra institució era capaç d'organitzar operacions de socors d'ampli abast.

L'abril de 1919, un dels dirigents de la Creu Roja Americana, Henry P. Davison, va convocar una conferència mèdica a Cannes en la qual va proposar confederar les Societats Nacionals dels diferents països en una organització similar a la Societat de Nacions, amb l'objectiu d'actuar permanentment en la millora de la salut i alleujar el patiment humà. Neix d'aquesta manera la Lliga de Societats de la Creu Roja (actualment Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja).

 

La Federació és una organització no governamental, sense caràcter polític, racial, ni confessional i representa totes les Societats Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja.

 

La Federació té les funcions següents:

• Organitzar, coordinar i dirigir les accions internacionals de socors, de prevenció de catàstrofes i protecció de la salut.

• Actuar com a òrgan permanent d'enllaç, coordinació i estudi de les Societats Nacionals.

• Estimular i afavorir la creació de Societats Nacionals.

• Impulsar i desenvolupar projectes de cooperació al desenvolupament.

Gran part de la tasca de la Federació està relacionada amb la prestació i la coordinació de l'assistència a favor de les víctimes dels desastres. Quan sobrevé un desastre la Federació actua a nivell internacional, com a coordinadora de les operacions d'urgència sobre el terreny iniciades per la Societat Nacional. Basant-se en la informació enviada des de la zona sinistrada i en les peticions rebudes, llança immediatament crides a les altres Societats membres per a sol·licitar assistència.

 

Transporta les donacions de les Societats Nacionals, dels governs o d'altres donants, distribueix queviures i subministraments que no es troben disponibles a la zona afectada i, si és necessari, envia experts al país on ha ocorregut el desastre amb la finalitat d'ajudar la Societat Nacional en les activitats de socors.

 

Una altra funció primordial de la Federació consisteix a prestar assistència a les Societats Nacionals, especialment a les noves, en l'àmbit del desenvolupament de la seva organització. Per a això, proporciona assessorament, formació material i equip.

 

A aquesta funció s'hi afegeix també la de preparació dels socors en previsió de desastres que inclou mesures preventives als països que corren greus riscos i el manteniment d'una xarxa de dipòsits internacionals.

 

Una altra acció important de la Federació, en els últims temps, és l'assistència als refugiats fora de les zones de conflicte armat. En aquestes accions sovint es col·labora amb l'alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. des Des de fa uns any, aquest aspecte té tal magnitud que ha mobilitzat els recursos de tot el Moviment.

 

La Federació compta amb una Assemblea General en què cada societat membre té un vot. Aquest òrgan, que es reuneix cada dos anys, és el "parlament" de totes les Societats Nacionals, fixa la política general d'actuació i tria els components de la resta dels òrgans estatutaris (president, vicepresidents, així com a les Societats Nacionals membres del Consell Executiu).

 

La Federació es finança mitjançant les contribucions anuals de totes les Societats nacionals membres, les contribucions voluntàries assignades als programes de socors i desenvolupament, donacions i altres fonts.

Societats Nacionals

 

Pràcticament en tots els països del món existeix una Societat Nacional de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja, els estatuts de la qual han estat oficialment reconeguts i que actua com a auxiliar dels poders públics.

Fundades per atendre els soldats ferits o malalts, les Societats Nacionals despleguen avui, tant en temps de pau com de guerra, múltiples activitats que varien en funció de les necessitats de cada país i dels seus habitants:

• Protecció de la salut.

• Accions de benestar social amb els col·lectius vulnerables.

• Intervenció en socors.

• Medi ambient.

• Defensa dels drets humans.

• Ajuda davant catàstrofes.

• Suport a altres societats nacionals.

• Difusió del DIH.

• Ajuda a les víctimes dels conflictes.

• Promoció de la donació de sang i òrgans.

Per ser membre del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, la Societat postulant ha de reunir deu condicions i presentar una sol·licitud de reconeixement al Comitè Internacional de la Creu Roja, acompanyada dels documents pertinents. Aquestes condicions són les següents:

• Estar constituïda en el territori d'un Estat independent en el qual estigui en vigor el Conveni de Ginebra per alleujar la sort que corren els militars ferits i malalts dels exèrcits en campanya.

• Ser en aquest estat l'única Societat Nacional de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja i estar dirigida per un òrgan central que sigui l'únic que la representi en les seves relacions amb els altres components del Moviment.

• Estar degudament reconeguda pel Govern legal del seu país, sobre la base dels Convenis de Ginebra i de la legislació nacional, com a societat de socors.

• Tenir un estatut d'autonomia que li permeti desplegar la seva activitat de conformitat amb els Principis Fonamentals del Moviment.

• Fer ús del nom i de l'emblema de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja de conformitat amb els Convenis de Ginebra.

• Comptar amb una organització que li permeti exercir les tasques que s'especifiquen en els seus estatuts, inclosa la preparació, en temps de pau, de les tasques que li incumbeixen en cas de conflicte armat.

• Desplegar les seves activitats en tot el territori de l'Estat.

• Reclutar els seus membres voluntaris i els seus col·laboradors sense distinció de raça, sexe, classe social, religió o opinió política.

• Subscriure els Estatuts, participar en la solidaritat que uneix els components del Moviment i col·laborar amb aquests.

• Respectar els Principis Fonamentals de Moviment i guiar-se, per a la seva acció, pels principis del Dret Internacional Humanitari.

Tota nova Societat haurà d'haver estat reconeguda pel CICR abans de ser admesa a la Federació.

Emblema

 

El Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja celebra la decisió de la Conferència Diplomàtica reunida a Ginebra d'adoptar el Tercer Protocol Addicional dels Convenis de Ginebra, pel qual es crea un emblema addicional als emblemes de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja.

 

 Accediu a la pàgina de la Federació

 

L'emblema de la Creu Roja, que serveix per identificar als qui d'una forma neutral es dediquen a protegir els ferits, és un homenatge a Suïssa, per ser l'Estat que pren la iniciativa de convocar la Conferència Diplomàtica (són el signe i els colors de la bandera suïssa, però invertits). Aquest emblema va donar, a més, nom a tot el moviment humanitari.

 

L'any 1876 Turquia i Rússia van iniciar un enfrontament bèl·lic. Els soldats musulmans consideraven que el signe de la Creu Roja era un símbol religiós cristià i es negaven a ser atesos pels serveis de socors. Per això el Govern turc va sol·licitar utilitzar la Mitja Lluna Roja. Aquest símbol va ser reconegut i, des d'aquell any, els països de majoria islàmica l'utilitzen.

 

El símbol de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja té un doble caràcter:

• Signe protector: d'una banda, en temps de guerra, indica que el personal i el material que el porta són neutrals i estan protegits pels Convenis de Ginebra i, consegüentment, han de ser respectats. L'emblema representa l'ajuda imparcial als soldats ferits sense cap distinció per motius de nacionalitat, raça, religió, classe social o opinions.

• Signe indicatiu: en temps de pau i acompanyat pel nom de la Societat Nacional corresponent, i sempre d'una menor grandària, indica el material i personal que pertany a la societat nacional.