Henry Dunant va néixer el 8 de maig de 1828 a Ginebra. De família influent, va ser un home dedicat als negocis.

Impressionat per aquest fet, el 1862 va plasmar les seves impressions al llibre "Record de Solferino", en què concep la idea de crear societats d'auxili en temps de pau "amb la finalitat de tenir cura dels ferits en temps de guerra per mitjà de voluntaris entusiastes i dedicats, perfectament qualificats per a la feina".

Amb el suport del Govern suís, aquest Comitè organitza una conferència diplomàtica el 8 d'agost de 1864 a Ginebra, en què participen 24 representants de 16 països europeus i observadors dels Estats Units. Dotze d'aquests estats signen el primer Conveni de Ginebra per protegir els militars ferits en campanya.

Després de la Primera Guerra Mundial i en ocasió de la revisió dels Estatuts del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), es va introduir en aquest document el primer enunciat formal dels Principis Fonamentals, que van ser la imparcialitat, la independència (política, religiosa i econòmica), la universalitat del moviment i la igualtat dels membres que la componen.

Després de la Segona Guerra Mundial, durant la XIX reunió del Consell de Governadors de la Lliga —actual Federació Internacional de la Creu Roja— celebrada a Oxford el 1946, es va aprovar una Declaració en què es confirmen els 4 principis de 1921, complementats per 13 principis suplementaris, més 6 normes d'aplicació.

L'experiència de la Segona Guerra Mundial es tradueix en els Convenis de Ginebra de 1949. Mentre que els primers convenis protegien només els soldats ferits i els presoners de guerra, aquests instruments estipulen per primera vegada el deure de donar protecció específica als civils en situacions de conflicte internacional.

El Moviment es reuneix a la XX Conferència Internacional a Viena (Àustria) i adopta una declaració on s'estableixen els set Principis Fonamentals: Humanitat, Imparcialitat, Neutralitat, Independència, Voluntariat, Unitat i Universalitat.

Els principis substancials (Humanitat i Imparcialitat) i derivats (Neutralitat i Independència), nascuts i definits al si del Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, han adquirit una nova dimensió amb el reconeixement per l'Assemblea General de les Nacions Unides com a consubstancials a l'acció humanitària. És a dir, cap activitat d'ajuda no ha de portar el qualificatiu 'humanitari' si no es fa d'acord amb aquests quatre principis. Aquest reconeixement es consagra a dues resolucions de l'Assemblea General.

Espanya, en l'àmbit humanitari, sempre va estar en primera línia. Així, en la creació de la Creu Roja, no va dubtar en cap moment en participar-hi i, el 1863, una representació espanyola va estar entre els 14 estats que van assistir a la Primera Conferència Internacional.

En una primera època i fidel als seus orígens, la seva actuació es va centrar en les intervencions humanitàries en cas de conflicte armat. Així, el 1870 va prestar ajuda humanitària en la guerra francoprusiana - va ser el primer enviament d'ajuda humanitària que feia la Creu Roja Espanyola - i el 1872 actuava per primera vegada directament en la Tercera Guerra Carlina.

Durant la Guerra Civil, del 1936 al 1939, va dur a terme una important activitat i, un cop finalitzada, va fer la repatriació dels espanyols que es trobaven a l'URSS. La valuosa experiència adquirida durant la guerra es va emprar en la intervenció davant dels desastres ocorreguts a tot el territori nacional. Es van assistir les víctimes dels incendis, inundacions, accidents de tota mena, etc.

Creu Roja Espanyola farà un salt rellevant, creix la seva activitat quantitativament amb noves accions i serveis que li donen un nou sentit. A partir de 1985 s'inicia una reorganització profunda amb la democratització de la institució, la potenciació de la participació del voluntariat, l'obertura cap a nous camps d'actuació, etc.