• A Catalunya, l’organització ha atès prop de 500 dones que han patit o han estat en risc de patir maltractament. 

• Davant aquesta situació, llança una campanya per visibilitzar aquesta problemàtica i el bon tracte.

• 15 de juny, Dia Mundial Contra el Maltractament i Abús a la Gent Gran.

El fet que les dones tinguin més esperança de vida comporta desafiaments en termes de salut i benestar que incrementen les possibilitats de discapacitat i dependència, un fenomen que perpetua desigualtats socioeconòmiques en comparació amb els homes. 

Un dels problemes més greus derivats d'aquesta situació és la creixent vulnerabilitat de les dones grans enfront el maltractament, detectada per la Creu Roja i per a la qual gairebé no hi ha dades estatals ni mundials. Per això, llança una campanya de conscienciació en el marc de la commemoració del Dia Mundial Contra el Maltractament i Abús a la Gent Gran (15 de juny) amb l’objectiu que les bones pràctiques “Vagin a més”, lema de la seva campanya. Tot i això, la prevenció del maltractament i la promoció del bon tracte per a totes les persones grans són la guia de l'organització durant tot l'any.

El 2023 aproximadament una de cada sis persones més grans de 60 anys ha patit algun tipus de maltractament en els entorns comunitaris. Aquest mateix any la Creu Roja a Catalunya ha atès 526 persones (2.368 persones en l’àmbit estatal), de les quals 481 han estat dones (2.000 a tot l’estat), dades que expliquen la preocupació de la Creu Roja per atendre les seves necessitats. El butlletí “La vulnerabilitat social de les persones grans ateses per la Creu Roja en el context generat per la crisi Covid19” (desembre 2021) va assenyalar que el 23,6% de les persones grans enquestades van manifestar haver viscut alguna o diverses situacions discriminatòries, com la impossibilitat de prendre les pròpies decisions (8.6%) i la justificació en l'àmbit sanitari de les seves malalties com a “coses de l'edat” (8%), i aquestes taxes de maltractament estan augmentant. Tot i això, aquesta realitat està invisibilitzada i acceptada socialment.

El maltractament es pot manifestar en forma de maltractament físic, sexual, psicològic o emocional; maltractament per raons econòmiques o materials, abandonament, desatenció, negligència i, fins i tot, autonegligència. El maltractament més subtil, que es perpetra des de la societat i que es manifesta com una visió estereotipada i negativa de la gent gran, és l'anomenat edatisme i afavoreix entorns discriminatoris i no igualitaris.

Si bé és cert que les dones són més obertes per parlar sobre els seus problemes amb el personal de la Creu Roja, el maltractament a la seva edat continua sent un tabú: continuen pendents del “què diran”, opten pel silenci malgrat el patiment, protegeixen els fills i filles -que poden ser els qui perpetren el maltractament-, o encara no parlen de la violència de gènere, malgrat que estiguin vídues o separades, cosa que impedeix el procés de dol i recuperació. A més, els recursos d'ajuda no estan dissenyats per a elles i, de vegades, poden patir revictimització quan l'agressor es queda a casa seva i la dona s'ha de refugiar en una residència de gent gran.

Que respectar les seves decisions o valorar la seva experiència vagi a més són alguns dels missatges que recorden que prendre decisions per altres persones sobre com viure o què fer anul·la la seva voluntat i les infravalora. Aquestes pràctiques, recorda la Creu Roja, malgrat la bona voluntat que les acompanyen són maltractaments i poden ser exercits pels fills i filles, parella, familiars, etc. 

La dependència per satisfer les necessitats bàsiques les col·loca en risc d'abús físic, psíquic, sexual i econòmic, i aquesta vulnerabilitat s'agreuja per la dificultat de moltes dones grans de defensar-se i sol·licitar ajuda, ja que sovint desconeixen els seus drets. A això se li suma el rol que han exercit tota la vida com a responsables de les cures, l'educació i la incitació a callar per no posar-se en perill ni posar-se en contra de l'opinió popular.  La por de refer les seves vides sense les seves parelles o familiars reforça aquesta situació de submissió i arriben a qüestionar-se com a mares o esposes, a sentir culpa i a preguntar-se “què he fet jo malament perquè em passi això? 

Moltes persones grans no reconeixen aquestes experiències com a maltractament a causa d'una percepció distorsionada de la violència en la parella o en l'entorn familiar. Per això, la Creu Roja alerta que és urgent promoure la conscienciació sobre els drets de la gent gran i assegurar polítiques i serveis que en protegeixin el benestar, combatin la violència i garanteixin una vellesa digna i segura, accentuada en el cas de les dones. Igualment, tota la societat té certs maltractaments assumits per ser més subtils: enfront de la violència física i psicològica (més reconeixible actualment) i els maltractaments benintencionats, la visibilització de les dones grans, l'estima i la promoció del bon tracte són tasques pendents que haurien d'anar a més.

Mitjançant l'acord amb el Ministeri de l'Interior, i en coordinació amb les forces i els cossos de seguretat de l'estat, també es duen a terme accions de prevenció d'estafes i estratègies de protecció tant dins com fora dels seus domicilis.

Des de l'any 2016, la Creu Roja desenvolupa una estratègia de protecció i intervenció davant de situacions de maltractament a la gent gran amb el projecte 'Bon Tracte a la gent gran. Promoció del tracte adequat i protecció davant del maltractament”. Aquest és un projecte ambiciós, amb implantació a gairebé la totalitat del territori nacional, que busca donar suport a les persones grans que pateixen, han patit o tenen especial risc de patir maltractament. 

Des de fa un parell d’anys, la sensibilització s’amplia al col·lectiu de joves, ja que l’educació és fonamental per posar fi a aquest problema. També es fa intervenció directa amb persones en situació de maltractament o que l’han patit i se les acompanya perquè es restableixin (se’ls ofereix des d'acompanyament psicològic a millora de competències, autoestima o empoderament). En casos molt concrets, es fa també mediació familiar amb personal especialitzat. Aquesta feina té més sentit si s'estableix una xarxa de protecció, per la qual cosa la creació d'aliances i el treball en xarxa és un eix principal del projecte, ja que les entitats públiques, privades i del tercer sector que treballen amb gent gran són susceptibles de detectar, però també de perpetrar, accions que suposin un maltractament.