• El 6 de juliol, la Creu Roja Espanyola arriba als 160 anys de tasca humanitària al nostre país gràcies al “compromís diari dels milers de persones voluntàries i treballadores” de l'organització, explica María del Mar Pageo, la seva presidenta.

• Aquesta commemoració posa de manifest la capacitat d'adaptar-se i evolucionar fins avui i abordar els desafiaments contemporanis i futurs.

5 de juliol de 2024. La Creu Roja celebra el proper dia 6 de juliol una fita significativa: 160 anys de compromís humanitari a Espanya. És una commemoració que posa en valor el camí recorregut i com s'ha basat al llarg de les dècades en el principi d'Humanitat que impulsa l'Organització a prevenir i alleujar el patiment humà.  

La contribució rellevant de la Creu Roja a Espanya no només es mesura pels serveis prestats, “sinó per la capacitat d'adaptar-se i evolucionar per abordar els desafiaments contemporanis i futurs. És una commemoració idònia per recordar la necessitat de reivindicar constantment el sentiment d’humanitat compartit. Tenim l'obligació de ser sempre al costat dels qui es veuen permanentment davant de l'amenaça de la vulnerabilitat; d'apropar-nos als qui lluiten diàriament pel seu dret a no quedar-se als marges; d'estendre la mà en tot moment als qui se senten sols; de tenir sempre present que la crisi climàtica i ambiental és una amenaça a la pròpia supervivència de la humanitat. En un dia com avui, recordem que totes les persones, totes, tenen Drets Humans” explica Maria del Mar Pageo, presidenta de la Creu Roja Espanyola.

Assolir aquests 160 anys d'humanitat compartida ha estat possible gràcies al “testimoni diari dels milions de persones voluntàries i treballadores que ens demostren que som en la mesura que som amb els altres. El seu discurs és la generositat que exerceixen diàriament”, continua la presidenta.

Amb motiu de la celebració dels 160 anys de la Creu Roja Espanyola, l'Organització plantarà l'Arbre de la Humanitat a les seus de diverses ciutats espanyoles abans que s'acabi el 2024. Aquest arbre serà una espècie autòctona de la província i l'objectiu és traslladar el compromís de l'Organització amb un futur sostenible arrelat als valors que transmet una acció tan simple però tan poderosa.

160 anys d'humanitat

La Creu Roja Espanyola forma part del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i té com a missió principal prevenir i alleujar el patiment humà. 

Així ho ha fet al llarg dels seus 160 anys d'història i ha deixat una empremta inesborrable en fites com conflictes històrics i d'altres més recents que continuen actius; en desastres naturals, com les inundacions de València el 1957, el terratrèmol a Llorca i el volcà de La Palma a Espanya, o l'Huracà Mitch a Centreamèrica, un dels més mortífers de la història i un canvi en la forma de treballar la cooperació internacional; en les crisis migratòries i les sanitàries, com la crisi del còlera, l'ebola o la pandèmia recent de la COVID-19. 

Un metge militar d'origen navarrès, Nicasio Landa, i l'aristòcrata i filantrop valencià, Joaquín Argulló, van acudir a Ginebra el 1863 a la primera conferència de constitució del que seria el Comitè Internacional de la Creu Roja; el març de 1864 es va formar la junta organitzadora que assentaria les bases de la Creu Roja Espanyola. Havien passat tres anys des que Henry Dunant, sacsejat pels horrors de la batalla de Solferino, posés el germen d'una organització humanitària que en temps de guerra pogués donar assistència de manera imparcial, i sota el principi de neutralitat, a les persones ferides a el camp de batalla. Espanya va ser un dels primers països a constituir la seva pròpia Societat Nacional de la Creu Roja, el 6 de juliol del 1864 a través d'una Reial Ordre de la Reina Isabel II. El 22 d'agost d'aquell mateix any, signaven el Primer Conveni de Ginebra, un document en què, juntament amb 11 països més, es comprometien a emparar i protegir els soldats ferits, així com a les persones i els equipaments dedicats a cuidar-los en un conflicte bèl·lic. Aquest tractat va ser el germen del Dret Internacional Humanitari actual.

Durant aquests primers anys, a la Creu Roja Espanyola se la va conèixer com l'Associació Internacional de Socors a Ferits en Campanya de Mar i Terra. Secció Espanyola”, una Institució declarada d'utilitat pública que va ser acollida per la societat amb esperança i molta expectació, tal com recullen els diaris de l'època. Més tard, la reina Victoria Eugenia crearia el Cos de Dames Infermeres (1915), sota la seva presidència i el primer hospital-escola, l'Hospital San José i Santa Adela (1928).

A la concepció d'Henry Dunant, aquestes societats de la Creu Roja estaven principalment orientades a actuar en moments de guerra, però ja va entreveure possibilitats per als temps de pau, "aquestes societats podrien fins i tot prestar grans serveis en èpoques d'epidèmies o quan sobrevenen desastres com inundacions, incendis; el mòbil filantròpic del qual naixerien les impulsaria a actuar sempre que la seva acció pogués realitzar-se" va apuntar amb gran visió el mateix Dunant en el seu llibre 'Record de Solferino'.

Més de segle i mig després, la Creu Roja Espanyola no ha deixat d'estendre la tasca humanitària amb què va somiar Henry Dunant, i que s'ha transmès entre la societat formant part del moviment internacional més gran, independent i voluntari del món. Xiquets i xiquetes malaltes, adolescents que pateixen assetjament, persones que se senten soles, persones en situació d'extrema vulnerabilitat, persones sense llar, amb malalties cròniques o dones víctimes de violència…. Ha guarit ferides físiques i de l'ànima, ha creat xarxes de suport, ha tornat l'esperança i ha transformat vides. La Creu Roja sempre hi ha estat, i continuarà estant-hi, per alleujar el dolor i dignificar la vida.

Cada acció, cada gest, ha deixat una empremta inesborrable.160 anys d'Humanitat. Creu Roja Espanyola.