Entrevista a Mary Castaño, coodinadora insular de la Creu Roja a Eivissa - Illes Balears
CWB - BOTON SELECCION SITE ILLES
Aplicacions anidades
Publicador de continguts

Avui tenim el plaer d'entrevistar a la nostra companya, Mary Castaño, coordinadora insular de la Creu Roja a Eivissa. El seu camí professional va començar amb una Llicenciatura en Pedagogia. Més endavant, va decidir ampliar els seus coneixements amb un Postgrau en Formació Organitzacional i Coaching, adquirint eines clau per acompanyar les persones i equips en el seu creixement professional.
Amb experiència en el disseny de programes de formació, la facilitació de tallers i sessions de coaching, Mary ha dedicat la seva carrera a potenciar el lideratge, enfortir habilitats interpersonals i promoure entorns laborals saludables.
La seva carrera va donar un gir significatiu en unir-se a la Creu Roja a Eivissa, una decisió que no només va marcar el seu retorn a la seva illa natal, sinó que també li va permetre connectar la seva formació amb el seu desig de generar un impacte real en la comunitat. A través de la seva feina en intervenció social, ha desenvolupat habilitats fonamentals en treball en equip, resolució de conflictes i acompanyament emocional, reafirmant el seu compromís amb el benestar de les persones.
Què et va motivar a unir-te a la Creu Roja?
La meva història professional a la Creu Roja va començar el 2017, any en què estava buscant una oportunitat que em permetés connectar amb la meva vocació d'ajudar els altres, alhora que podia desenvolupar les meves habilitats en l'àmbit de la pedagogia i el treball social.
La meva relació amb la Creu Roja no va ser una cosa que simplement succeís per casualitat; va ser el resultat d'una reflexió personal sobre el tipus de feina que volia realitzar, un que anés més enllà de l'acadèmic i tingués un valor real en la comunitat. Des del principi, el seu enfocament humanitari i la possibilitat de participar en projectes d'intervenció social em van captivar.
Volia ser part d'una organització que tingués un compromís profund amb els més vulnerables i que permetés posar en pràctica els coneixements adquirits en la meva formació. A través de cada projecte he sentit que la meva tasca tenia un propòsit real i que estava contribuint a millorar la situació de moltes persones, una cosa que resulta ser tremendament gratificant.
Quins són alguns dels principals projectes que duu a terme la Creu Roja a Eivissa?
Gràcies a l'esforç del nostre equip tècnic professional i el suport incondicional del voluntariat, la Creu Roja a Eivissa aconsegueix dur a terme diferents projectes fonamentals amb un impacte molt positiu, millorant la qualitat de vida de les persones cada any i reforçant la solidaritat i el compromís social en la comunitat. La col·laboració entre equips permet que cada projecte s'executi de forma eficient i eficaç, garantint que els serveis arribin als qui més ho necessiten.
Un d'ells és el programa d' atenció a persones en risc d'exclusió social, on brindam suport a famílies amb escassos recursos, gent gran, immigrants i persones amb addiccions. A través d'assessorament, acompanyament social i la distribució d'ajudes, cercam millorar la seva qualitat de vida i facilitar la seva integració en la societat.
Un altre pilar important és el programa d' educació i suport escolar, adreçat especialment a infants en risc d' exclusió social. Proporcionam reforç escolar, activitats recreatives i eines educatives que els ajudin a superar barreres i a construir un futur amb més oportunitats.
Un altre dels projectes clau a l'illa és l'atenció a la gent gran, a través d'activitats d'acompanyament, visites a domicili i programes de socialització per evitar l'aïllament social. El voluntariat de la Creu Roja s'encarrega de crear llaços amb ells, oferint assistència i suport emocional, i ajudant a mantenir la seva autonomia i integració en la societat.
Quins són els principals desafiaments als quals s'enfronta la Creu Roja a Eivissa en el seu dia a dia? Com influeixen les característiques pròpies de l'illa en aquestes dificultats?
Consider que el principal desafiament és l'exclusió residencial ja que s'ha convertit en un desafiament significatiu en els darrers anys, especialment a causa de la combinació de factors com l'augment del turisme, l'escassetat d'habitatge assequible i la pressió sobre el mercat immobiliari. Aquest fenomen afecta tant als residents locals com les persones migrants, i crea situacions de desigualtat social i econòmica.
En aquest context on el preu de l'habitatge a Eivissa és extremadament alt i el nombre de persones sense llar no deixa de créixer, quines estratègies ha implementat la Creu Roja per atendre aquest col·lectiu tan vulnerable?
L'augment de persones sense llar a l'illa és una realitat creixent que reflecteix un conjunt de problemes estructurals, com la manca d'habitatge assequible. Com et comentava abans, en una illa que depèn del turisme, els preus elevats de l'habitatge i la falta d'opcions per a persones amb pocs recursos econòmics són factors que contribueixen al fet que cada vegada més persones es vegin obligades a viure al carrer o en condicions precàries.
Des de la Creu Roja, treballam de forma continuada amb aquelles persones que pernocten al carrer, no només tractant de cobrir les seves necessitats més bàsiques sinó també oferint alternatives a les seves rutines diàries mitjançant oferta d'oci i activitats formatives.
Un equip de voluntariat tracta d'apropar-se a zones identificades d'infrahabitatges per valorar les seves necessitats i poder donar i/o crear respostes, però considero que l'augment de persones sense llar a Eivissa requereix una resposta integral que combini l'enfortiment de l'habitatge assequible, la millora dels serveis de suport social, i un enfocament preventiu que abordi les causes subjacents de l'exclusió social. Si bé hi ha esforços en marxa, cal un compromís més gran per part de les autoritats locals, organitzacions socials i la comunitat per trobar solucions sostenibles a llarg termini i garantir que totes les persones tinguin accés a un habitatge digne.
La creixent arribada de persones migrants a les costes d'Eivissa i Formentera suposa un desafiament humanitari significatiu. Com s'organitzen els vostres equips per oferir atenció immediata a aquestes persones?
L'equip de voluntariat de la Creu Roja a les Pitiuses s'organitza de manera estructurada per oferir una atenció immediata i eficaç a les persones que arriben. Col·laboram estretament amb les forces de seguretat, com la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, així com amb els serveis d'emergència, per rebre informació sobre les arribades i garantir que el procés d'atenció es realitzi de manera eficaç.
Per donar resposta a aquestes arribades i al trasllat d'aquells col·lectius considerats més vulnerables, la Creu Roja compta amb un equip de més de 130 persones voluntàries. Gràcies a la implicació, compromís, disponibilitat d'aquests equips podem donar resposta a les necessitats que se'ns presenten.
Quin és el paper del voluntariat a la Creu Roja a Eivissa?
El voluntariat és fonamental per a la tasca que realitza l'organització a Eivissa i Formentera, sent la columna vertebral de molts dels seus projectes. La captació, formació i fidelització de persones voluntàries són essencials per garantir la continuïtat i eficàcia de les activitats i programes que duem a terme.
Implementam una sèrie d'estratègies efectives per captar, formar i mantenir compromesos els voluntaris i voluntàries. La formació de qualitat, la flexibilitat, el reconeixement i l' involucrament en la presa de decisions són factors clau per garantir un voluntariat motivat i compromès. Gràcies a l'esforç i compromís conjunt del voluntariat i l'equip tècnic, Creu Roja segueix brindant suport a les persones més vulnerables a l'illa.
Què se sent quan veus al voluntariat unir-se amb tanta humanitat i solidaritat a la Creu Roja?
Veure les persones voluntàries unir-se amb tanta passió és realment inspirador. Sent una gran admiració i gratitud. La passió que posen en la seva tasca reflecteix un compromís profund amb el benestar comú i el desig de generar un canvi positiu. És emocionant veure com la seva dedicació pot transformar no només la comunitat, sinó també ells mateixos, creant una xarxa de suport i empatia. Aquesta energia contagia i és un recordatori del poder que pot tenir l'acció col·lectiva.
La història d'una persona voluntària que més m'ha impactat segurament sigui la d'un noi de Guinea Conakri, que va arribar a la nostra illa en patera sent menor i després de complir la majoria d'edat i iniciar el seu procés d'emancipació, tenia com a principal objectiu formar part del nostre equip, ja que volia poder oferir una mirada amiga a aquelles persones que creuen el Mediterrani, tal com la va rebre ell el dia de la seva arribada.
Finalment, després de tots aquests anys a la Creu Roja, quines fites destacaries de la vostra activitat?, Queden objectius per complir?
Hem aconseguit avanços significatius en diverses àrees, destacant especialment en l'atenció a persones en situació de vulnerabilitat.
El 2024 hem consolidat un projecte pilotat el 2023, dirigit a dones en dificultat social anomenat "QUERIDA YO" i aquest mateix any va començar un altre projecte que ha estat tot un èxit d'enfocament comunitari, el qual va dirigit principalment a gent gran, on involucram altres entitats, administració pública, comerços de barri i alumnes dels centres educatius.
Ara mateix, el nostre objectiu més important a Eivissa és mantenir la seva gran adaptació als canvis per poder seguir donant resposta a les noves necessitats que sorgeixen en el nostre entorn més proper.