Amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat, que se celebra cada 5 de desembre, tenim el plaer d'entrevistar Elvira Barrio, responsable de l'àrea de Voluntariat i Desenvolupament Territorial Autonòmica de la Creu Roja a les Illes Balears. La seva trajectòria està marcada per un compromís ferm amb el tercer sector, des dels seus inicis laborals fins avui.

Avui volem parlar amb ella sobre la seva visió del voluntariat i la importància d'aquest en la societat actual.

Podries presentar-te i explicar-nos sobre la teva trajectòria professional a la Creu Roja? Com vas arribar a assumir el rol responsable d'aquesta àrea?

Em dic Elvira Barrio i som d'aquelles persones que des del seu inici laboral ha estat vinculada amb l'entitat i ja no ha volgut sortir-ne (i per sort m'hi han deixat quedar!) Poc després d'acabar la carrera i algunes petites feines al tercer sector, vaig iniciar camí a la Creu Roja. Concretament a l'àrea de desenvolupament territorial, que és aquella que té una vinculació directa amb les oficines locals que tenim distribuïdes al territori balear i que pretén ajudar-les en el que necessitin, així com ampliar els espais on està l'entitat. 

Un temps després de començar, vaig tenir la sort de poder promocionar internament a la direcció de l'àrea, on hi vaig passar uns cinc anys dedicant-me a ella. Finalment, es va unificar amb l'àrea de voluntariat donades les vinculacions que el propi  desenvolupament territorial té amb l'existència i foment de les persones voluntàries. Així doncs, en total duc a prop de 15 anys formant part de la casa.

Què et va motivar a dedicar-te a la coordinació de l'àrea de voluntariat? 

Arribar a aquesta coordinació va ser una casualitat, no ho puc negar. No hi tenia la intenció ni la idea mentre estudiava treball social o quan vaig arribar a la Creu Roja, però va ser una casualitat d'aquelles que pareixen fetes a mida per tu. Estic molt agraïda per haver-me pogut formar tant personalment com professional dintre aquesta àrea, la qual desprèn uns valors impressionants i alhora, sustenta i dona suport a la resta d'àrees.

Com funciona la vostra àrea en el dia a dia? Podries explicar-nos el procés per a captar, seleccionar i formar a nous voluntaris? 

A voluntariat tenim dos "dia a dia". Per una banda, a l'àmbit local el voluntariat és un tot. Les companyes de les oficines locals conviuen a totes hores amb el voluntariat i fan tant les gestions administratives com les més personals. Veuen els companys i companyes voluntàries cada dia. 

Per altra banda, pel que fa a una àrea autonòmica com és la nostra, ens dedicam a atendre totes aquelles persones que s'acosten a nosaltres per explicar el valor del voluntariat, el que comporta, el compromís... analitzar les seves disponibilitats i les nostres necessitats i tractar de vincular les dues de la millor manera possible. Feim xerrades en grups petits i entrevistes individuals on poder conèixer-nos i iniciar una relació que esperam que duri molts anys. 

A vegades aquestes persones venen soles, però a vegades hem de fer una feina de recerca: empram eines com l’App de Creu Roja per la publicació i difusió d'activitats, feim xerrades de captació de voluntariat a diferents llocs, participam a fires... qualsevol acció per donar a conèixer les noves opcions de voluntariat que tal vegada no són tan conegudes (voluntariat familiar, per menors d'edat, corporatiu...) però que són igual d'enriquidores. Un cop aquestes persones ja estan amb nosaltres, els demanam que facin una formació bàsica institucional per conèixer l'entitat, la nostra missió i visió i després, dins de cada una de les àrees de voluntariat, es determina quina altra formació han de fer per l'exercici de la seva activitat.

Què representa el voluntariat per a la Creu Roja com a organització? 

La Creu Roja té set principis fonamentals i un d'ells és el "caràcter voluntari". Això demostra la importància que té per nosaltres que som una entitat de voluntariat (i pel voluntariat). Les presidències de les diferents assemblees que tenim a Balears les ocupen persones voluntàries i no conec un altre lloc on es doni tanta responsabilitat a una persona voluntària. Això es deu al fet que per nosaltres el voluntariat és el motor que ho mou tot, el cervell i el cor a la vegada. És el nostre valor afegit, ja que gràcies a la seva participació sincera, les persones que ens necessiten i a les quals atenem reben molt més que una gestió administrativa o una resposta a les necessitats. Reben atenció humana.

I què significa personalment per a tu? 

Entenc perfectament el que és ser una persona voluntària, ja que jo mateixa ho vaig ser durant tres anys de la meva vida a una altra entitat, i també hi vaig participar a la Creu Roja durant un temps. Sé, per tant, el que comporta per una persona dedicar el seu temps lliure (tant la part gratificant com la part difícil que implica deixar de banda altres coses que voldries fer, altres modes d'oci o descans). Per això, conec, la gran aportació que fan totes i cadascuna de les persones que solidàriament ens donen el seu temps per millorar la vida d'altres que ho necessiten. El voluntariat al cap i a la fi, pel que a mi respecta, m'ha aportat la capacitat de reconèixer en la gent uns valors tan necessaris com extraordinaris. Les persones que avui en dia s'esforcen per ajudar, acompanyar, donar suport, escoltar, organitzar... es mereixen tot el meu respecte i admiració.

Com descriuries la situació actual del voluntariat a les Illes Balears?

A Balears tenim un ampli llistat de persones voluntàries. No totes tenen la mateixa disponibilitat ni grau d'activació, però per sort mantenim un nucli actiu molt gran que ens possibilita desenvolupar moltes de les nostres intervencions. Si bé és cert que en els darrers temps el perfil ha sofert canvis que dificulten l'exercici d'algunes accions que requereixen una estabilitat i disponibilitat constant i més a llarg termini.

 La vida ara es basa en el concepte de la immediatesa: tothom espera que tot es faci ràpid i ja, i a vegades hi ha accions que requereixen un temps per aprendre procediments, per vincular emocionalment amb persones, per arribar a l'excel·lència. Si hagués de fer una carta als Reis Mags, demanaria això, persones amb compromís de futur a mig termini.

Pel que fa a perfils, tenint la base de compromís, responsabilitat i amor tenim la major part aconseguida. Al marge d'això, els perfils d'àmbit social, sanitari o amb carnet de conduir són els més reclamats per les àrees d'activitat.

En els darrers anys, hem enfrontat diverses emergències en les quals el paper del voluntariat ha estat clau per a respondre a les necessitats de les persones afectades. Hi ha alguna situació o experiència concreta que recordis especialment i que hagi marcat un abans i un després? 

És evident que totes les grans crisis impliquen l'inici d'alguna cosa. Sense anar més enfora una guerra i una batalla a Solferino varen sembrar les bases de la nostra entitat i de l'esperit voluntari, però tocant més a prop, clarament la pandèmia de la COVID va ser un revulsiu pel que fa al voluntariat. Va ser la primera situació que he viscut en primera persona i que ha implicat un canvi social (no individual). En aquell moment el grau de la mobilització de persones que no s'havien plantejat el voluntariat fins aleshores i fins i tot, l'organització solidària del veïnatge va ser espectacular. El conflicte d'Ucraïna va seguir el mateix camí. És destacable quan més a prop hi ha l'emergència, més fàcil és la mobilització de la gent. 

Què li diries a algú que està pensant a fer voluntariat però encara no es decideix? 

En primer lloc, li agrairia i reconeixeria el simple fet de plantejar-s'ho, ja que és la primera passa per fer una cosa molt bona. I, en segon lloc, li diria que s'apropi a una entitat, la que vulgui i li cridi l'atenció per xerrar-ne i explorar opcions amb sinceritat i valorant la responsabilitat que suposa. Si troba una acció o un lloc que encaixi amb les seves motivacions i valors... endavant, el rebrem amb els braços oberts i feliços de compartir un futur junts. Sempre fan falta mans!