Entrevistam a Macarena Sabatini, Treballadora Social a l'Assemblea Local d'Inca  

Amb més de quatre anys d'experiència a la Creu Roja, Macarena ha desenvolupat la seva trajectòria professional acompanyant persones en situació de vulnerabilitat, des de l'atenció urgent de necessitats bàsiques fins a la intervenció social continuada.

El seu dia a dia no entén de rutines tancades: hi ha planificació, sí, però també imprevistos, urgències i moments que exigeixen parar i escoltar. Escoltar de veritat. Perquè, com ella mateixa defensa, darrere de cada persona hi ha una història, i en cada història, una oportunitat d'acompanyar, sostenir i generar petits canvis que acaben tenint un gran impacte.

Recordes el moment en què vas decidir ser treballadora social? Què et va dur a fer aquest pas?

Després d'acabar un cicle formatiu d'Educació Infantil, sentia que volia continuar creixent i formant-me. Tenia molt clar que volia dedicar-me a una cosa que aportés a la comunitat, i aquest va ser l'impuls que em va dur a estudiar Treball Social.

Què va ser el primer que et va sorprendre en començar a treballar a l'Assemblea d'Inca i que potser la gent de fora no imagina?

Descobrir la importància de l'escolta i de l'acompanyament, i com, a través d'una cosa tan essencial, es pot marcar una gran diferència en la vida de les persones.

A Inca feu moltíssimes coses, algunes molt visibles i d'altres més silencioses. Quin tipus d'activitats dueu a terme i quins t'agradaria que la gent conegués millor?

A l'Assemblea Local d'Inca treballam amb persones en situació de vulnerabilitat, des de l'atenció de necessitats bàsiques fins a l'acompanyament social, l'orientació i el suport en gestions.

També desenvolupam projectes d'inclusió, suport a famílies i gent gran, així com accions comunitàries. Amb joves, oferim reforç escolar i activitats de lleure; i amb gent gran, tallers que fomenten el benestar i la trobada.

A més, realitzam acompanyaments a persones en situació de soledat i promovem iniciatives de medi ambient. Moltes d'aquestes accions no sempre es veuen, però són essencials per millorar la qualitat de vida de les persones.

Què ha canviat en tu, a nivell personal, des que formes part de la Creu Roja?

A nivell personal, aquesta feina m'ha fet ser més conscient de les realitats que viuen moltes persones i valorar molt més les petites coses del dia a dia.

Darrere de cada història, de cada persona i de cada gestió, hi ha sempre un aprenentatge nou que m'acompanya cada dia.

Si haguésssin de descriure un dia real a l'assemblea, com seria?

Una jornada a la Creu Roja sol ser molt canviant i, en moltes ocasions, imprevisible. Pot arribar a ser caòtic en alguns moments: comences amb una planificació i, de sobte, sorgeixen urgències que ho transformen tot, amb persones que necessiten atenció immediata o situacions que requereixen escolta i acompanyament.

Hi ha moments d'atenció individual, coordinació amb altres recursos, trucades i gestions... però també espais on simplement escoltes. De vegades són dies intensos, fins i tot durs, però també estan plens de moments profundament humans que et recorden per què estàs aquí.

El voluntariat és el cor del que feu, però... ¿què el fa especial a Inca?

El voluntariat és la base fonamental de tot el que fem i, a Inca, té una cosa molt especial: la qualitat humana de les persones que en formen part.

Són persones compromeses, properes i amb una gran capacitat d'empatia, sempre disposades a ajudar i a acompanyar. Sense elles, res d'això seria possible.

Quin petit assoliment o moment quotidià resumeix, per a tu, per què mereix la pena aquesta feina?

El que més m'aporta de la meva feina és el contacte directe amb les persones i poder acompanyar-les en moments difícils. És una feina que et permet aprendre cada dia, no només a nivell professional, sinó també personal.

Poder oferir suport, escoltar i veure petits avenços en les persones, encara que siguin passes molt petites, és molt gratificant. Però, sens dubte, hi ha moments que van més enllà: com l'abraçada d'una persona que està rompuda i que potser no té ningú qui li doni, o la confiança que dipositen en tu sense conèixer-te.
Són aquests gestos els que realment omplen el cor i donen sentit a aquesta feina.

Què li diries a algú que està pensant a implicar-se a la Creu Roja?

Li diria que és com una petita llar, on no només s'ajuda, sinó on també es rep carinyo, suport i comprensió. L'important no és tenir experiència, sinó les ganes d'aportar i contribuir.