Com afecten les guerres al medi ambient? - Ahora

• La població civil no és l’única que pateix els estralls d’un conflicte armat. Les guerres també tenen efectes devastadors sobre el medi ambient.

El planeta també pateix els conflictes armats. Les guerres, certament, suposen una amenaça directa a la conservació i preservació del nostre entorn, i això és una veritat tan inapel·lable que fins i tot hi ha una efemèride per recordar-ne la importància (el 6 de novembre es commemora el Dia Internacional per a la Prevenció de l’Explotació del Medi Ambient a la Guerra i en els Conflictes Armats).

En temps de guerra, la natura pateix la degradació que es produeix com a resultat de les accions militars. La tala d’arbres o els incendis posen en perill la biodiversitat o els ecosistemes naturals, les armes aboquen gasos tòxics i partícules a l’aire i filtren materials pesats a l’aigua i al sòl, i les bombes provoquen marques profundes als paisatges.

De vegades, la destrucció ambiental ve donada per una estratègia intencionada. A la guerra del Vietnam, per exemple, l’exèrcit dels Estats Units va ruixar amb productes químics àmplies franges de selva amb l’objectiu de devastar els boscos i, d’aquesta manera, privar de protecció les forces enemigues. Tanmateix, la guerra civil de Moçambic, que es va perllongar 15 anys, va fer que el Parc Nacional de Gorongosa perdés més del 90% dels seus animals.

D’altres vegades, les matèries primeres (petroli, minerals, gas o diamants) són l’origen de certs conflictes. Això és tan cert que, segons el Programa de Medi Ambient de l’ONU, almenys el 40% dels conflictes del món estan vinculats amb l’explotació dels recursos naturals. Des del 1946 fins al 2010 els conflictes han estat el principal factor que ha permès predir la disminució de les espècies silvestres.

Per tot això, el Dret Internacional Humanitari diu que s’ha de protegir el medi ambient natural i limitar els danys que se li produeixin, no tan sols perquè sosté la vida humana, sinó també pel seu valor intrínsec. D’aquesta manera, el Dret Internacional Humanitari prohibeix l’ús del medi ambient com a arma, i això vol dir que prohibeix els atacs deliberats contra el medi ambient natural i, en particular, la destrucció de recursos naturals i l’ús de tècniques de modificació ambiental (com ara l’ús d’herbicides per alterar l’equilibri ecològic d’una regió). Tanmateix, exigeix que les parts en conflicte tinguin en compte si existeix la possibilitat de causar danys ambientals abans de decidir un atac.

El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) adverteix les parts en conflicte que podrien fer les accions següents per prevenir el dany ambiental:

• evitar ubicar les tropes o el material militar en ecosistemes fràgils o zones protegides, com ara els parcs nacionals;
• cartografiar les zones d’importància ecològica o fràgils, i no conduir-hi operacions militars; 
• acordar la designació d’aquestes zones com a zones desmilitaritzades on no es pugui desplegar cap acció militar i on es prohibeixi l’accés dels combatents i del material militar.

De la mateixa manera que s’han de respectar aquests principis al llarg d’un conflicte, també cal fer-ho posteriorment, quan s’ha acabat. I és que quan una societat passa de la guerra a la pau es fa imprescindible prendre mesures per limitar-ne la desforestació i controlar l’ús excessiu dels recursos naturals.
 

Tampoc s’ha d’oblidar la relació entre el medi ambient i les crisi humanitàries en altres àmbits. El darrer informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va fer evident que els efectes del canvi climàtic agreugen de manera decisiva aquestes crisis humanitàries. Entre 3.300 i 3.600 milions de persones viuen actualment en contextos altament vulnerables al canvi climàtic, ubicats majoritàriament a les zones més pobres del món. Les crisis humanitàries oblidades, que generalment queden fora del focus públic per falta de compromís polític, mediàtic o econòmic, també pateixen de manera més agressiva les crisi climàtiques.