Amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial, entrevistam el nostre company, Ernesto Alfredo Baletto, referent del Servei d'Assistència i Orientació a Víctimes de Discriminació Racial o Ètnica.

Ernesto va arribar a Espanya des d'Argentina fa 25 anys i va estudiar Ciències polítiques i Sociologia. Sempre ha treballat en l'àmbit social i va arribar fa tres anys a la Creu Roja a l'àrea de Cooperació Internacional. 

Va ser el maig de 2022 quan li van oferir gestionar el servei d'Assistència i Orientació a Víctimes de Discriminació Racial o Ètnica, un programa que es duu a terme a la Creu Roja Illes Balears en formar part de la xarxa de centres d'assistència del Consell per a l'Eliminació de la Discriminació Racial o ètnica del Ministeri d'Igualtat.

Quina és la missió principal del servei? 

Una de les principals funcions és la de prestar assistència independent a les víctimes de la discriminació a l' hora de tramitar les seves reclamacions. Un lloc on les persones que creguin haver estat víctimes d' una discriminació per origen racial o ètnic, poden consultar un professional en matèria d' igualtat de tracte i rebre assessorament sobre el seu cas. El nostre principal objectiu és el d'acompanyar la víctima en tot el procés i sensibilitzar la societat sobre aquesta problemàtica.

Després de gairebé dos anys treballant en el servei, quin tipus de casos arriben amb més freqüència?

Un dels casos que rebem amb més freqüència són els relacionats amb les cuidadores estrangeres en àmbit domèstic. En molts d' aquests casos, les condicions laborals i salarials canvien amb el temps fins al punt de cobrar tard la nòmina o rebre menor salari del pactat, rebre tractes discriminatoris o assetjament... són dones en situació irregular, la majoria soles o amb fills a càrrec.

També rebem molts casos de discriminació que succeeixen en els sectors professionals de l'hoteleria on moltes treballadores pateixen comentaris discriminatoris o en l'àmbit de la salut on hem vist casos de famílies que tenen la targeta sanitària vençuda i no han volgut atendre els seus fills en algun centre de salut.

Hi ha casos de més gravetat que d'altres?

Per suposat. Tenim coneixement de casos molt durs com el d'una dona veneçolana que va ser colpejada en un pàrquing d'un hospital, el d'un noi d'origen africà al qual li van arribar a tallar els cables del seu patinet o una dona que va ser expulsada a cops d'un restaurant. També estem presenciant casos de dones que reben insults a diari pel fet de portar hiyab. Davant d'aquests casos, sempre recomanam a les víctimes denunciar a causa de la seva gravetat. 

Es pot fer un balanç d'aquests dos anys a Balears?

Des de l'oficina de Creu Roja a Balears hem arribat a atendre més de 230 casos. Actualment ens entren casos amb certes característiques violentes, cosa que no passava en anys anteriors. Estem presenciant casos que no esperava veure després de 26 anys treballant en l'àmbit social.

Malgrat això, hem pogut comprovar que és un servei que des dels seus inicis ha funcionat; una oportunitat única per denunciar casos que abans mai sortien a la llum, que quedaven en l'anonimat. És un clar exemple que, si s'obren els canals adequats, les persones són capaces de denunciar.

Quin és el perfil de les víctimes que ens demanen assessorament?

Un 60% per de les persones que atenem són dones, moltes amb diversos fills a càrrec. La majoria de les que han patit discriminació racial també han estat víctimes de violència de gènere. Un altre perfil recurrent és el dels joves, tant homes com dones.

Un cop arriben al servei, com els prestem ajuda?

Els rebem i escoltem. Fonamentalment tractem temes de contenció emocional i en els casos més greus els acompanyem i els expliquem com denunciar. És fonamental acompanyar-les, ja que en molts casos les víctimes estan molt assenyades. 

Què recomanes a una persona que hagi pogut patir discriminació d'aquest tipus?

Si una persona pateix o creu que ha pogut ser víctima de discriminació racial, pot acudir directament al nostre servei. Si un està a disposició de voler denunciar, pot venir a l'oficina i l'acompanyarem durant el procés, tant en l'escrit com en el suport en la denúncia. 

Si una persona pateix discriminació, sempre diem que ha de denunciar. No els podem obligar, i de vegades demostrar un delicte d'odi no és tan fàcil si no tenim proves clares o testimonis. Però el fonamental és que vinguin a parlar amb nosaltres.

Un altre dels eixos més importants del vostre treball és la sensibilització, com arriba el vostre missatge?

Principalment a través de xerrades en associacions de persones immigrants, entitats, a Casals d'ONG, a forces de seguretat amb les quals col·laborem, en col·legis en els quals hi ha hagut algun conflicte... etc. 

En aquestes xerrades contam casos reals de víctimes que han acudit a la Creu Roja o com poden detectar casos de possibles víctimes per derivar-los al servei. 

Com a societat ens queda molt per fer per eliminar aquesta lacra?

Moltíssim, com a societat hem de canviar. En l'actualitat som una societat molt més diversa, diferent. Per això, hem de cercar mecanismes de cohesió social o serà molt complex de mantenir-la en el temps.