Cada 24 de setembre, els centres penitenciaris celebren la festivitat en honor a la seva patrona, la Mare de Déu de la Mercè. Amb motiu d'aquest dia entrevistam a l'equip professional del programa d'intervenció amb persones privades de llibertat i altres mesures alternatives de Creu Roja Illes Balears.

Qui són elles?

Silvia Bauzá García: treballadora social, Rebeca Masip Santiago: també treballadora social i la referent autonòmica a la Creu Roja Illes Balears dels projectes en l'àmbit penitenciari i mesures alternatives, Patricia González López: psicòloga del programa ALFA (Acompanyament cap a la Llibertat de famílies afectades per les addiccions) i Paula Barés Espí: la incorporació més recent i Psicòloga de l'equip.

1. Quin és l'objectiu principal del programa d'intervenció en àmbit penitenciari i mesures alternatives?

Des que Concepción Arenal, pensadora, activista social i la 1a dona nomenada Visitadora de presons, va començar la seva relació amb Creu Roja com a directora de la 1a revista de Creu Roja, el treball amb persones privades de llibertat sempre ha format part de l'ADN de Creu Roja Espanyola. Ella creia profundament en la reinserció i en l'educació. Seves són les frases "Obriu escoles i es tancaran presons" i "odia el delicte i compadeix el delinqüent.

L'objectiu dels nostres projectes amb persones privades de llibertat i/o penades a mesures alternatives a la presó és millorar el seu procés de reinserció i acompanyar-les a elles i a les seves famílies en aquest difícil camí. 
 

2. Quin tipus de projectes inclou i quin suport oferim a Balears?

Aquí a Balears intervenim des de l'any 1990 i fins avui, desenvolupam diversos projectes amb objectius i intervencions variades.
Comptam amb projectes d’atenció a les addiccions, on oferim suport psicosocial a persones amb conductes addictives i les seves famílies. A més, desenvolupam intervenció social mitjançant activitats educatives, culturals i esportives per fomentar hàbits saludables, millorar l'educació i afavorir el canvi personal.

Atenem la infància en entorns penitenciaris amb sala de jocs i diferents activitats per promoure vincles familiars saludables, i intervenim amb persones en semillibertat, millorant les seves competències digitals per a la seva reinserció. També col·laboram amb Institucions Penitenciàries en mesures alternatives a la presó, com treballs comunitaris i programes educatius.

3. Quins són els principals desafiaments als quals us enfronteu?

Un dels principals desafiaments és que els projectes que duem a terme són poc coneguts pel públic general, per la qual cosa comptam amb un nombre limitat de finançadors que s'interessen en aquest tipus d'iniciatives. No obstant això, hem aconseguit dur-los endavant gràcies al suport de l'IRPF nacional, a la Fundació "la Caixa" i als nostres propis recursos.

4. Com mesurau l'impacte del programa en la vida de les persones que ateneu?

Gràcies al "feedback" que rebem, tant les famílies com les persones privades de llibertat ens agraeixen la intervenció i l'acompanyament. La soledat no desitjada i el desemparament és molt comú, i sentir-se escoltats i recolzats els brinda seguretat per millorar la seva vida i relacions, reduint així les seves motivacions per delinquir.

També cal destacar l'impacte en els beneficiaris indirectes, que som tots i totes, ja que la reinserció cerca evitar noves víctimes.

No és estrany que molts d'ells, en sortir ens demanin ser voluntaris/es perquè verbalitzen voler retornar el que a ells se'ls ha donat. I si s'ho poden permetre, es fan socis/es de l'organització.

5. Ens podeu compartir alguna història d'"èxit"?

Si ens basem en el concepte ideal de reinserció, tenim el cas d'un home de 63 anys amb diverses condemnes complertes i addicte a diverses substàncies que ara porta una vida tranquil·la dedicant-se al que sempre li ha agradat: la terra i els animals amb una gestió adequada avui dia de l'addicció. Segueix en contacte amb nosaltres perquè li neix fer-ho. Per a nosaltres això és una motivació extra.

6. Quin paper té el voluntariat en el programa i com se'ls forma per a aquest tipus d'intervenció?

El voluntariat és fonamental, sobretot en dos dels nostres projectes, on pràcticament tota l'activitat la desenvolupen ells i elles. Els brindam formació bàsica sobre la població reclusa i un acompanyament proper com a referents, mantenint una comunicació constant.

El nostre voluntariat sol ser molt fidel, amb persones que porten més de 15 anys col·laborant i fins i tot algunes que s'han "jubilat" amb nosaltres. Ens sentim molt afortunades de comptar amb persones tan compromeses.

7. Quines habilitats i competències considereu essencials per treballar en aquesta àrea?

Aquest àmbit és molt exigent. És clau ser empàtic i evitar prejudicis, ja que tant els delictes com les històries de vida poden ser molt difícils. És important no caure en el paternalisme, sinó enfocar-se en les fortaleses de cada persona, acompanyant-la perquè les desenvolupi sense perdre de vista els límits.
Hi ha moltes competències essencials per treballar en aquest equip, com per exemple l'empatia, l'escolta activa, la comprensió, capacitat de mediació, ser propera..., etc.

8. Quines lliçons heu après al llarg de la vostra trajectòria?

Moltes!
L'escolta activa és fonamental; de vegades, només escoltant fas molt. Hi ha sessions on a penes xerram i, en acabar, et diuen: "què bé xerrar amb tu". Tots necessitam ser escoltats, però de veritat.
Que no es pot ajudar a qui no vol ser ajudat. La nostra primera feina és motivar la persona per a un canvi. I és una feina intensa, si no hi ha aquesta motivació interna és difícil poder aconseguir canvis.
Cada persona té el seu propi ritme d'avanç, i una vida "normalitzada" no ha de ser l'objectiu final. La reinserció és un concepte abstracte; l'important és qualsevol progrés, per petit que sigui. Acompanyar i entendre la realitat de cada persona és la clau, ja que tots avancem i retrocedim en canviar.

9 Com col·laboreu amb altres institucions i organitzacions per dur a terme la vostra feina?

Mantenim una excel·lent relació tant amb els centres penitenciaris amb els quals col·laboram com amb les diferents entitats que treballen en l'àmbit penitenciari i en el d'addiccions. Som part del Consell Social Penitenciari i estem en constant comunicació amb altres províncies on Creu Roja desenvolupa aquests mateixos projectes. A més, participam en l'elaboració del nou Pla d'Addiccions de les Illes Balears.
La coordinació és clau per oferir una intervenció que s'ajusti de manera òptima a les necessitats de cada persona.
 
Elles són:

Silvia Bauzá García: treballadora social des de l'any 2000, es va unir a la Creu Roja el 2001 com a monitora al Centre de Reducció de Danys. Des d'octubre de 2002, forma part del gran equip d'intervenció a la presó.

Rebeca Masip Santiago: també treballadora social, és la referent autonòmica a la Creu Roja Illes Balears dels projectes en l'àmbit penitenciari i mesures alternatives. Va començar a la,,,,,,Creu Roja el 2001 com la primera alumna de Treball Social en pràctiques i ha estat vinculada als projectes de presó des d'aleshores.

Patricia González López: psicòloga del programa ALFA (Acompanyament cap a la Llibertat de famílies afectades per les addiccions) va començar com a voluntària a la Creu Roja i més tard va treballar en el programa d'atenció a persones refugiades en l'inici de la crisi ucraïnesa. Actualment, s'ha especialitzat a treballar amb col·lectius en risc d'exclusió social associat a delinqüència i addiccions.

Paula Barés Espí: la incorporació més recent. Psicòloga de l'equip des del juliol. Llicenciada recent i amb molta experiència com a voluntària amb col·lectius de risc.