Fa menys d'un mes que va arrencar la campanya de platges de la Creu Roja durant la qual l'equip de Salvament i Rescat de l'organització vetlla per un bany segur a 220 platges de la península i les illes, 37 amb possibilitat de bany adaptat.

L'any passat es van atendre més de 39.000 persones a platges, pantans, llacs i rius de la geografia espanyola en el període oficial de la temporada de bany. Tot i que la major part de les assistències sanitàries van estar relacionades amb picades, esquinços i altres cures, cal no oblidar que les conductes de risc, l'imprevisible temporal i els accidents greus ocorren i, en aquests casos, els equips de salvament, des de socorristes fins a personal d'embarcació, hi posen el coll per vetllar per la seguretat de les persones.
Una vocació innata 
 

Una vocació innata 

Sempre es diu que les persones que s'enfronten a intervencions, rescats, incendis, entre d'altres emergències, estan fetes d'una altra pasta. Potser sí o simplement potser no s’hi  pensen gaire, perquè si s'ho pensessin dues vegades arribarien tard. “Em vaig fer socorrista motivat pels valors de la Creu Roja. El sentiment d'ajudar altres persones, la gratitud personal i mental, poques coses m'han reconfortat tant en aquesta vida”, se sincera Jordi López, antic socorrista de la Creu Roja a Roses, Girona.

"En la primera emergència que vaig fer en ambulàncies em tremolaven les cames"

“Ja en la primera emergència que vaig fer en ambulàncies em tremolaven les cames, però no vaig flaquejar i em vaig recolzar en l'experiència dels meus companys”, comenta Koldo Larrazabal, ara coordinador general de platges a Biscaia. Koldo, abans d'ocupar el lloc que ocupa dins de Socors i Emergències, va arribar a la Creu Roja gairebé de manera accidental. Amb 14 anys va haver de marxar a un altre poble amb la seva família, no coneixia ningú i es va animar a formar part de Creu Roja Joventut. Aquesta decisió, sense ser realment conscient, el va portar a entrar a l’aigua i, més de 40 anys després, a no voler sortir-ne.

"El mar és un dels motius pels quals em vaig venir a viure aquí, a l'illa". Ell és Jose Clerison, és del Brasil i fa 15 anys que treballa com a socorrista a les Illes Balears. A Jose sempre li ha encantat la vida marina, els seus misteris i tot el que hi ha darrere d'aquesta immensitat d'aigua que relaxa alhora que inquieta i de la qual, en el seu cas, tant des de petit com ara per la seva professió, no treu la vista de sobre.
 

Des del primer rescat fins a l’últim

Anar al rescat d’una persona i ser rescatat. És possible que moltes vegades ens quedem amb aquesta darrera mirada, amb la de la persona que s'ha aconseguit salvar després de l'accident. Però, encara que per als equips de Salvament i Rescat això sigui el seu dia a dia, al final els records de les intervencions, tant de les que surten bé com de les que surten malament, pesen i resten a la memòria d'aquests professionals que dediquen i arrisquen les seves vides per salvar les d'altres.

El coordinador general de platges a Biscaia, Koldo Larrazabal, recorda un rescat en concret com si fos ahir. Hi havia un fort temporal d'estiu i un home havia sortit a navegar i havia caigut del vaixell. Quan els equips de rescat estaven arribant amb l'embarcació cap a l'home, els motors es van aturar. No podien fer-hi res, però per sort un company de Koldo va aconseguir arrencar un dels motors. "Aquesta persona que havia caigut del vaixell va aconseguir sobreviure i temps després va enviar una carta d'agraïment preciosa", comenta Koldo.

Foto: Simulacre Creu Roja Biscaia

 “Un dia d'estiu, mentre érem al lloc de socors, vam rebre un avís d’uns banyistes que van veure una persona estimbar-se des de 8 metres d'alçada amb la bicicleta des d'un camí adjacent a la platja, aïllat i de difícil accés. Ens van informar que primer havia caigut sobre les roques i després a l'aigua, inconscient”, recorda Jordi López, antic socorrista de la Creu Roja a Roses, Girona.

Amb aquesta informació no van dubtar a donar avís al 112 per mobilitzar recursos: “Ells ja estaven proporcionant les primeres atencions a la víctima i nosaltres vam desplaçar una barca i una ambulància a la zona però finalment, a causa del difícil accés, vam baixar per la muntanya amb cordes i equip especialitzat”, assegura Jordi.
 

"Al cap de tres mesos ens vam poder veure, la seva gratitud em va emocionar"

Després de gairebé dues hores van aconseguir estabilitzar el pacient i només calia traslladar-lo. “Al principi, per les ferides, no el vam reconèixer, però temps després un company policia local em va informar que ja havien identificat el pacient i que era un amic nostre de la infància que també havia format part de la Creu Roja”.

Finalment el ferit va ser traslladat a l'hospital i després d'una llarga recuperació va sobreviure. “Al cap de tres mesos ens vam poder veure, la seva gratitud em va emocionar, va dir que amb prou feines recordava res, però que en algun moment va pensar que sabia que aniríem a rescatar-lo”, se sincera el socorrista recordant el rescat.

Els comportaments de risc dels banyistes i l'excés de confiança a les platges o pantans poden derivar en un accident més gran si no es prenen les mesures oportunes i no es presta atenció a les indicacions dels professionals de salvament.
“Un cop hi havia moltes onades al mar (en aquella època érem tres socorristes) i hi havia molta gent saltant -les, als banyistes els encanten. Però de vegades es formen corrents i cal anar-hi amb compte”, assegura Jose Clerison, socorrista veterà a les Balears. Finalment, una d'aquelles onades es va emportar un nen d'uns 15 anys que era en un matalàs inflable. “En observar el que estava passant vaig anar a buscar el noi, però alhora la seva mare va ficar-se a l’aigua. Li vaig dir que tornés però no em va fer cas i, al cap de poca estona, també va entrar-hi el pare, que semblava que no sabia nedar”, afirma el socorrista.

Els tres socorristes que protegien la platja van haver de fer front al rescat: “Vam sortir-ne per la part dreta, per les roques, per on hi havia menys resistència al corrent. Vam patir ferides lleus, però vam aconseguir treure els membres de la família sans i estalvis”, explica alleujat Jose Clerison.

Anar al rescat d'un ésser estimat és un acte instintiu, però pot complicar el rescat per als equips d'emergència. Confiar i deixar l'actuació en mans dels professionals pot suposar un risc menor, tant per als familiars o amics, com per als socorristes.
 

Un reconeixement diari

Pot passar que en professions com aquesta, rescates la persona que necessita l'ajuda i no la tornes a veure. Fins i tot no saps si en algun moment te la tornaràs a trobar, potser aquesta trobada fugaç formi part de la feina dels equips de Socors i Emergències. Però hi ha vegades que les trobades inesperades tenen lloc i a Koldo, el coordinador de platges de Biscaia que va salvar l'home que va caure d'aquell vaixell, li va passar.

"Cada rescat va significar un aprenentatge"

Feia dotze anys d'aquell rescat quan Koldo Larrazabal va entrar en una ferreteria i quan va arribar al taulell li van dir “vostè va salvar el meu sogre”, recorda. “Salvament per a mi és solidaritat. Recordo la primera emergència i recordo l'última. Fa 42 anys que soc al capdavant de la Creu Roja, hi ha intervencions que surten bé, d'altres que no tan bé, però quan parlen de tu, quan valoren la teva feina cada dia i s'acosten a donar-te les gràcies, fins i tot a portar-te menjar, en aquest món tan egoista, que segueixi passant això és molt reconfortant”, afirma.

Jordi, antic socorrista de la Creu Roja a Roses, Girona, recorda la seva trajectòria per l'organització com una motxilla plena de lliçons i vivències compartides. "Cada rescat va significar un aprenentatge, un ensenyament a la feina i per a la vida, incomptables records compartits amb els equips, serveis d'emergències, pacients, usuaris en general, gent de qui sempre aprens per treballar cada dia millor i que d'alguna manera et permet seguir connectat amb la teva humanitat".