L'impacte de la nostra activitat 

Les activitats diàries de qualsevol persona, empresa o organització tenen un impacte directe en l’entorn. Qualsevol acció humana, particularment el nostre consum d'energia per a finalitats com l’electricitat o el transport, produeixen gasos d'efecte hivernacle. Els principals gasos d’efecte hivernacle són el diòxid de carboni, el metà, l'òxid de nitrogen i l'ozó. Són gasos que, per la seva composició química, absorbeixen part de la calor que ens arriba del sol i, com a conseqüència, la temperatura mitjana de la terra augmenta més del que ho faria en condicions naturals. El 2019 va ser el segon any més calorós de tots els temps i va suposar el final de la dècada més càlida (2010-2019) que s'hagi registrat mai.  

L'augment de la temperatura de la terra a causa d'aquests gasos genera una sèrie de successos que provoquen una reacció en cadena. L'escalfament global accelera el desgel dels pols, fet que es tradueix en inundacions en illes i zones de la costa, huracans més virulents i en un augment de les migracions, tant de persones com d'animals. La desertificació i l'alteració de les estacions, afectades directament per l'augment de temperatura de la terra, deriva en fam i en escassetat d'aliments, motivant que al mateix temps algunes malalties infeccioses s'estenguin per zones del planeta on fins ara no eren habituals. 

El 2019 va ser el segon any més càlid de tots els temps i va marcar el final de la dècada més calorosa que s'hagi registrat mai

Aquesta és només una ínfima part dels danys col·laterals del canvi climàtic i de la necessitat de posar remei a un problema que ens afecta a totes les persones. Per a tractar de reduir aquests gasos, és necessari conèixer la petjada de carboni, l'indicador que reflecteix la totalitat de gasos d’efecte hivernacle emesos per efecte directe o indirecte per un individu, organització, esdeveniment o producte. A la Creu Roja, en línia amb els objectius de l'ONU sobre el Desenvolupament Sostenible, hem posat en marxa una estratègia global centrada en la reducció de la nostra petjada de carboni i en la lluita contra la pobresa energètica. 

Com es calcula la petjada de carboni? 

Són tres els pilars que sustenten aquest pla tàctic que duu tres anys en marxa i que ja és palpable. D'una banda, el càlcul de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. En segon lloc, la reducció i compensació de la petjada de carboni de totes aquelles activitats que no puguin ser reduïdes o evitades a conseqüència de l'impacte del treball diari. I, en tercer lloc, la inversió de l'estalvi econòmic produït per la reducció d'aquestes emissions en projectes de lluita contra la pobresa energètica. 

En aquest sentit, el que hem fet a la Creu Roja és calcular quin és el nostre impacte sobre el medi ambient en relació a les emissions -i en totes les nostres activitats- i registrar la nostra petjada de carboni davant l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic. El responsable de realitzar aquests càlculs és Jesús Ayala Madrazo, referent d'Eficiència Energètica de la Creu Roja, que explica que per a reduir la petjada de carboni cal tenir en compte els subministraments de l'organització de gas, electricitat, aigua, carburants i estacions de servei, així com els viatges -amb tren, autobús, metro, avió i el quilometratge de les persones-, a més de cada vehicle i el seu consum, i l'ús de paper a les oficines. 

Per a controlar tots aquests factors -el primer pas de la transformació ecològica i l'única manera de comptabilitzar la petjada de carboni-, es revisen totes les factures de cadascuna de les delegacions de la Creu Roja mes a mes. Amb aquest objectiu, per a facilitar tot aquest procés i poder mesurar-lo, s'ha unificat el 98% de tots els contractes de llum amb els que treballa cada seu de la Creu Roja a Espanya amb l'únic requisit imprescindible que la seva energia sigui verda i estigui garantida i certificada. El 2% restant fa referència a algun contracte residual que compta amb permanència. “Amb el gas ha succeït el mateix; les províncies han anat canviant instal·lacions de calderes de gasoil per gas natural o processos de biomassa”, explica Ayala afegint que “la transformació de la flota de vehicles, que compta amb 3.500, suposarà una gran alternativa mediambiental de mobilitat. Perquè si l'objectiu de l'any que ve era que el 25-30% dels vehicles de la Creu Roja fossin de perfil mediambiental, ja estam superant la xifra”. 

Aquest és un projecte que ja fa tres anys que es duu a terme i que avança a poc a poc. Per al proper any, tot el material d'oficina també es comptabilitzarà dins de la petjada de carboni. 

“Som molt poques les empreses que en aquest moments treballam aquests tipus de qüestions. I d'organitzacions, és possible que siguem l'única. En aquest sentit, si la Creu Roja en un any o dos és capaç de compensar, -que per aconseguir-ho el primer que cal fer és calcular i reduir- serà un èxit, perquè som un referent per a la població. Si aconseguim plantar tots els arbres en compensació a aquesta petjada i certificar-ho davant el ministeri, ens posam en una situació de primer ordre, ja que l'objectiu de la neutralització és el 2050 i és possible que nosaltres neutralitzem en un termini de dos a tres anys”. 

Un edifici autosostenible per a la Creu Roja a Alcorcón 

Un altre dels grans projectes de l'organització en la defensa del medi ambient és la nova seu de l'Assemblea Local de la Creu Roja Espanyola a Alcorcón, en ple funcionament des de fa 18 mesos. Un edifici pensat i construït posant la mirada en el futur en termes de funcionalitat i protecció de l’entorn. 

“És el primer edifici d'arquitectura sostenible de la Creu Roja i amb ell complim els objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Des del primer moment apostam per l'arquitectura del projecte de Burgos&Garrido, que utilitzava la geotèrmia com a font d'energia. Pensàvem que, per damunt de tot, havia d'estar el nostre compromís amb el medi ambient, amb els ODS i amb els objectius de l'organització”, comenta Saturnino Peña Solís, President de l'Assemblea Local de Alcorcón, fent referència a dos dels Objectius de Desenvolupament Sostenible plantejats per l'ONU. D'una banda, “garantir l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a totes les persones” i, per un altra, “promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva, i el treball decent per a la societat en el seu conjunt”. 

La nova seu és un espai funcional i molt senzill. Compta amb un disseny auster, una orientació pensada, ventilació natural i la màxima qualificació energètica; dissenyat en maó blanc, és un espai lluminós i transparent, en harmonia amb la governança de l'organització; i, a més, és polivalent, permetent que en funció de les necessitats pugui transformar-se i canviar. “Això també ens ha permès, de cara a la pandèmia, donar respostes en espais amplis, amb un major nombre de persones voluntàries i amb més distanciament social”, apunta Peña. 

La seva inversió, amb un cost superior a la d'una edificació normal, “a més de contribuir a disminuir de manera notable la petjada de carboni -perquè no emet gasos d’efecte hivernacle i la petjada de l'ús de l'immoble és zero-, és una despesa que recuperarem en menys de 10 anys perquè suposa un estalvi energètic molt important. Va ser construït amb termoargila -un material especialment utilitzat en arquitectura bioclimàtica per la seva capacitat d'estalvi energètic-, a banda, de comptar amb la màxima qualificació energètica, la A, i d'utilitzar la geotèrmia com a font d'energia”. 

Un edifici creat per a ser respectuós amb el medi ambient, en harmonia amb els ODS i allunyat dels plantejaments a curt termini, que no fan una altra cosa que espenyar la naturalesa. Dos exemples que demostren que la sostenibilitat és a l'abast de qualsevol organisme i empresa i que, al mateix temps que s'aconsegueix millorar la natura, també ho fa la vida d'altres persones.

Per a fer front a aquesta pobresa energètica, l'Organització ha engegat un Pla de Lluita Contra la Pobresa Energètica que s'engloba dins dels seus plans de desenvolupament sostenible. Gràcies a ell, es pretén que cada assemblea sigui conscient de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que genera, perquè tot l'estalvi que s'aconsegueixi en la transició ecològica, es destini a projectes per ajudar a famílies vulnerables al mateix temps que es genera una compensació per les emissions produïdes. 

Una acció amb l’objectiu de fomentar la corresponsabilitat de la Creu Roja, la societat civil i les empreses sobre el canvi climàtic i la lluita contra la pobresa energètica.