Marga Plaza té una unió amb la Creu Roja des que va començar la seva trajectòria professional. Després d'uns anys exercint com a treballadora social, el 2013 va ser nomenada coordinadora de la UES ( Unitat d'Emergència Social) que atén les persones sense llar a Palma. Una unitat gestionada per la Creu Roja i de titularitat de l'Insitut Mallorquí d'Afers Socials.

Amb motiu de la Setmana Internacional de les Persones sense Llar, parlam amb ella sobre el seu pas per l'organització humanitària, els seus objectius i la humanitat que caracteritza tot el seu equip.

Quin és l'objectiu de la Creu Roja a la UES?

Tenim dues línies, la primera és la cobertura de necessitats bàsiques de les persones sense llar, i l'altra és realitzar actuacions psicosocials que afavoreixin un procés d'inclusió perquè aquesta persona pugui deixar de viure al carrer.

Dins d'aquests processos, l'eina més fonamental és el vincle. Les persones que atenem pensen que el sistema i la societat els ha fallat i per això desconfien molt de tothom. Si establim un bon vincle amb la persona, aconseguim que confiïn en nosaltres i així podrem ajudar-lo i dur a terme tot el procés d'ajuda.

Una altra de les coses més importants del servei és l'equip humà que tenim. El nostre personal té una gran capacitat per acompanyar-los i posar-se al seu lloc. Tenen una humanitat que no es veu a tot arreu i crec que això és la clau del nostre servei.

Quin ha estat el teu gran repte des que vares començar com a coordinadora de la unitat?

Un dels grans reptes que afrontem és intentar sensibilitzar la societat sobre la situació de les persones sense llar. Penso que és realment necessari que la ciutadania, les administracions i serveis coneguin la realitat d'aquest col·lectiu. 

Moltes persones creuen que tenen algun motiu per haver acabat en aquesta situació, que és la seva culpa estar així, i oblidem que hi ha tot un sistema estructural que els ha fallat, que hi ha situacions personals o traumàtiques que han viscut que els han portat a aquesta situació. 

Hi ha la creença que molta gent que dorm al carrer és perquè ho ha triat. Ningú tria viure al carrer, ningú tria viure dins d'un caixer. Són les circumstàncies les que l'han portat a aquesta situació. És molt difícil sortir-ne, perquè ho han perdut tot, tant a nivell material com a nivell emocional. 

Com a societat què podem fer?

El simple fet de mirar-los als ulls, d'identificar-los. No passar pel costat com si no estiguessin. Saludar-los, fer-los sentir que són un igual. No apartar-los més de la societat amb el nostre silenci. Un "Hola, què tal", un simple "Bon dia" és molt per a ells. 

De vegades molts girem la mirada perquè també ens dol la seva situació, però podem demanar si necessiten alguna cosa, escoltar, conèixer la seva història.

Quantes persones es troben en aquesta situació?, Quin és el perfil de les persones que atenem?

Estimam que hi ha unes 500 persones sense llar a Palma, però som conscients de què hi pot haver més gent.

Cada vegada hi ha més persones grans que estem atenent al carrer, i alhora cada vegada estem atenent persones molt joves o persones migrants que acaben d'arribar a l'illa. És un col·lectiu molt heterogeni.

Hi ha històries que pesin més que d'altres?

Em pesen absolutament totes les històries que atenem. Per exemple, fa uns dies vam atendre un home de 76 anys al carrer que està patint un càncer. És molt dur veure aquest tipus de situacions, però és que totes ho són. El dia que no m'afecti conèixer les seves històries deixaré de fer feina en això.

Algun missatge que vulguis destacar?

Estic super orgullosa de totes les persones que formen part de l'equip, totes es desviuen per donar resposta a les persones que ajudem. Cadascuna d'elles són exemple de la qualitat humana i no tenir cap prejudici. Som aquí per donar tot el nostre suport.