"Quan una persona desapareix a la mar, d'alguna manera, saber el que va poder passar, ajuda a alleujar el dolor dels seus éssers estimats”

Entrevistam a Elizabeth Gutiérrez, responsable del Projecte Persones Migrants desaparegudes a la zona de Llevant i Balears.

Elizabeth Gutiérrez és educadora social i la seva trajectòria a la Creu Roja va començar el 2015 per treballar a l'àrea de gent gran, on va arribar a compaginar projectes tan enriquidors com el programa de bon tracte a gent gran, discapacitat i suport a atenció a infància hospitalitzada i el de Restabliment del Contacte Familiar.

Aquest últim projecte, en el qual va adquirir una experiència en recerca de persones desaparegudes, és el que l'ha portat al seu lloc actual com a responsable del Projecte Persones Migrants Desaparegudes a la zona de Llevant i Balears, finançat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.

Com sorgeix el Projecte de Migrants Desapareguts dins de la Creu Roja?

El 2021 s'instaura el projecte a les Illes Canàries arran de la quantitat de sol·licituds de recerca que es produïen per part dels familiars de persones que desapareixien en la seva ruta migratòria a la mar. Fruit del seu èxit, el 2022 es decideix portar el projecte a tota la zona de Llevant, Balears i zona sud d'Espanya.
Des que vam començar el programa en aquesta zona, hem pogut aclarir la sort de 38 persones desaparegudes en periple migratori i estem treballant en la recerca d'altres 200, en la seva majoria d'origen algerià d'entre 16 i 30 anys i que es van embarcar en algun dels 26 naufragis en els quals actualment s'està treballant.

Quin és el seu objectiu principal?

L'objectiu és aclarir la sort de les persones que han desaparegut durant la seva ruta migratòria i poder oferir respostes a les seves famílies sobre el que ha pogut ocórrer a bord d'aquesta embarcació o durant el seu periple. La nostra missió és alleujar el dolor que pateixen moltes famílies en no saber què ha pogut passar amb el seu ésser estimat.

Què ha de fer una família quan desapareix un familiar?

Lo primer que ha de fer és acudir a qualsevol seu de la Mitja Lluna Roja o la Creu Roja, estigui on estigui. Sempre hi haurà una persona que li podrà oferir la sol·licitud que ha d'emplenar en aquell moment i sempre tindrà el suport d'un tècnic/a per ajudar-lo a realitzar-ho.

Aquest suport és clau en la recollida d'informació per a la seva recerca, ja que necessitam dades molt precises sobre la persona desapareguda, com la data de la seva partida, el nombre de persones en l'embarcació, informació sobre els acompanyants, el model o tipus de motor de l'embarcació, la roba que portava posada aquell dia o qualsevol tret característic d'aquesta persona (color d' ulls, tipus de cabell, o si té un tatuatge o una cicatriu). Fins i tot si saben el port exacte de sortida, podem identificar la ruta que han pogut seguir.

Una vegada realitzada la sol·licitud, aquesta s'envia a Cruz Roja Española i des d'allà es trasllada la petició de recerca a tots els referents de l'equip de Restabliment del contacte familiar en costa/punts d'arribada. Sempre recordam als familiars que no cal que es traslladin als punts on creuen que poden haver arribat, perquè la sol·licitud sempre arribarà.

Quins passos segueix el programa un cop es rep una sol·licitud de recerca?

Comprovam a través de tots els nostres recursos i diferents aplicacions de bases de dades saber si aquesta persona consta en els registres d'arribada. També treballam amb els companys i companyes del Projecte de Primera Resposta d'Emergència a població immigrant (PREPI) o comprovam si se li ha pogut derivar a algun centre d'acollida gestionat per la Creu Roja o fins i tot que estigui en dependències policials, o hagi estat derivat a un centre de menors en el cas de menors no acompanyats.

I si no consta en cap registre?

Elaboram una sèrie d'informes conforme a la situació que presenta aquesta persona. Si la persona ha desaparegut en ruta migratòria, realitzam un informe amb tota la informació que puguem recollir a través de les fonts amb les quals col·laboram, com Policia Nacional o Salvament Marítim, entre d'altres.

Si aconseguim identificar o associar que l'embarcació en la qual anava aquesta persona desapareguda va aconseguir arribar a alguna costa, recollim tots els testimonis de les persones que podien anar-hi, per si disposen d'alguna informació. És cert que en la majoria dels casos no es coneixen, però sabem que moltes vegades es fan vídeos i fotos, i totes aquestes fonts ajuden a clarificar els supervivents o desapareguts que anaven a bord i a saber què va poder passar. Ens basem en fets constatables i que es poden verificar.

Si sabem que l'embarcació en la qual anava la persona no ha arribat a les nostres costes, intentam oferir un informe als familiars explicant què va poder passar. Aquí no comptam amb fonts directes com poden ser un testimoni, però a través de les diferents sol·licituds de recerca de persones que anaven en una mateixa embarcació, cada família et conta una cosa diferent, i per a nosaltres això és clau per a crear un relat i poder oferir tota la informació sobre el que va poder passar.

Quin suport els proporcionem a les famílies?

És prioritari atendre'ls. Intentam acotar al màxim el temps d'espera per alleujar el dolor d'una pèrdua d'un ésser estimat. Sabem que no tenim totes les claus per poder tancar les seves ferides, perquè creiem que mai es tanquen, però quan es perd un familiar, d'alguna manera, alleuja i ajuda saber què va poder passar. La capacitat d'escolta, la capacitat de respectar els temps, els silencis, ajudar-los a canalitzar aquest dolor... tot això és fonamental i per això estem preparats.
Sempre hi haurà una persona dels nostres equips que els acompanyarà en casos com la identificació d'un cos o per realitzar qualsevol tipus de tràmits als jutjats.
En un projecte així hi ha d'haver moltes històries per contar...

Tots els naufragis et marquen moltíssim, és inevitable, però sempre record un en concret en què un menor que estava en un centre d'acollida a Alacant es va assabentar a través de xarxes socials que quatre integrants de la seva família van naufragar en una embarcació a l'intentar arribar a Espanya. Són casos molt durs.

Però per sort també vivim altres històries, com el cas d'un noi de Mali que va arribar a les nostres costes després de dos anys de periple migratori. A través del nostre recurs SALAMAT ("Safe and well") va poder enviar un missatge als seus familiars que havia arribat bé. Estaven molt agraïts ja que portaven dos anys sense parlar amb ell i pensaven que havia mort

Quina és la teva major motivació per realitzar aquest projecte?

La meva gran motivació són les famílies, en veure la gran quantitat de sol·licituds que s'envien, i saber que podem alleujar d'alguna manera el dolor i l'angoixa, aportar un poc de llum. Per a totes les persones que formam part d'aquest projecte és fonamental poder donar una resposta, sigui positiva o negativa, ja que els ajuda moltíssim a avançar, a no quedar-se ancorats en el temps, sense saber.

Com podem fer per ajudar?

Jo crec que absolutament tots i totes hem tingut algun familiar que ha migrat en algun moment, i és important el saber mirar cap endins abans de criticar i de posar etiquetes a les persones que arriben. Desconeixem les seves històries de vida, els seus motius, el perquè una mare amb un nadó es fica en una embarcació tan precària. Entendre que no ha de ser gens fàcil i que si ho fan és per alguna cosa. Si tinguessin els recursos per subsistir, ningú deixaria casa seva enrere