• Els joves són el col·lectiu en el qual trobem els indicadors més alts de soledat (només el 20% consideren que no estan sols) mentre que els indicadors més alts d’absència de soledat es donen entre les persones més grans. 

• La soledat no volguda afecta especialment els col·lectius que pateixen pobresa, exclusió i marginació social i és inversament proporcional al nivell d’ingressos. 

• Les noves tecnologies poden contribuir a pal·liar les situacions de soledat però, tot i així, les persones que es relacionen principalment de manera virtual presenten uns indicadors de soledat més elevats.  

• El confinament i les restriccions imposades durant la pandèmia van provocar un increment del sentiment de soledat i uns canvis en les maneres de relacionar-nos que, lluny de ser transitoris, tendeixen a convertir-se en habituals.  

8 de cada 10 persones ateses i enquestades per la Creu Roja experimenten algun tipus de soledat i, d’aquestes, el 22% admeten patir soledat greu o molt greu. Les persones que pertanyen a col·lectius més vulnerables (migrants, persones amb malaltia o discapacitat,  aturades, mares monoparentals...) presenten uns indicadors de soledat superiors a la mitjana i, en els casos en què conflueixen 2 o més factors de vulnerabilitat, la soledat augmenta exponencialment. 

Els indicadors més alts de soledat es donen entre el grup d’edat més jove de l’estudi (18-29 anys), dins del qual només un 20,25% es defineixen com a “no sols”, mentre que els indicadors més alts d’absència de soledat es donen entre les persones més grans. 

Aquestes són algunes de les conclusions del primer informe de L’Observatori sobre “Soledat no volguda” que s’ha elaborat a partir de les enquestes realitzades els mesos de febrer a maig de 2022 a un total de 1.511 persones ateses per la Creu Roja.  

L’informe remarca que la soledat no desitjada afecta especialment els col·lectius que pateixen pobresa, exclusió i marginació social i és inversament proporcional al nivell d’ingressos. Es tracta, per tant, d’una problemàtica que no afecta únicament les persones grans, tot i que la majoria d’estudis i els recursos per pal·liar-la s’han centrat en aquest collectiu. 

El sentiment de soledat no es dona necessàriament en persones que viuen soles i està relacionat amb la manca de relacions o de vinculació amb la comunitat. En aquest sentit, més de la meitat de persones enquestades consideren que viure sol/a no és bo o que té més inconvenients que avantatges, mentre que el 44,5% en fan una valoració positiva.​ 

La visió de viure sol és més desfavorable entre els homes i aquesta diferència es fa més acusada amb l'edat. Així, 1 de cada 3 persones menors de 65 anys vol viure sola quan arribi a la vellesa i entre les dones aquesta és l'opció majoritària. 

L’informe també destaca que el 75% de les persones no disposen de cap tipus de suport professional ni tecnològic per a la seva cura o la de la seva família, però aquest percentatge varia en funció de l’edat: a partir dels 80 anys, més de la meitat reben algun tipus de servei. De fet, les persones grans són també les que poden comptar amb xarxa més propera davant una necessitat puntual de suport o d’acompanyament. 

El paper de les noves tecnologies 

Les noves tecnologies poden contribuir a pal·liar les situacions de soledat  i a ampliar les possibilitats d’interactuar amb els altres. En aquesta línia, 7 de cada 10 persones enquestades utilitzen diàriament aplicacions i eines com Whatsapp, xarxes socials i videotrucades per relacionar-se amb altres persones. L’ús varia en funció de l’edat i són els grups d’edat més jove els qui les utilitzen molt o força.  

De fet, segons l’informe,  3 de cada 10 persones consideren que les noves tecnologies poden ajudar a millorar la qualitat de vida i aquest percentatge s’enfila fins prop del 50% entre aquelles que tenen accés a internet. Les persones que les utilitzen molt o força presenten indicadors de soledat més baixos que els que les utilitzen poc o només ocasionalment. 

Tot i així, les persones que es relacionen principalment de manera virtual presenten uns indicadors de soledat més elevats. El fet que les xarxes socials i la tecnologia no puguin substituir les emocions i les sensacions provocades pel contacte físic amb altres persones podrien justificar aquesta situació. 

L’impacte de la pandèmia 

L’informe també posa en relleu que el confinament i les restriccions imposades durant la pandèmia van provocar un increment del sentiment de soledat i uns canvis en les maneres de relacionar-nos que, lluny de ser transitoris, tendeixen a convertir-se en habituals. 

Així, 1 de cada 4 persones ha vist incrementat el sentiment de soledat durant la pandèmia, augment que ha estat més acusat entre les dones dels col·lectius més joves i entre els homes que viuen sols. 

A més, un 64% de les persones enquestades han experimentat canvis en les seves relacions personals que encara es mantenen actualment, com reducció del nucli de persones amb qui es té relació o disminució de la presencialitat. Tots aquests canvis han afectat sobretot els grup d’edat més jove.