24 de juny de l'any 1859. Solferino, un petit poble situat a Itàlia. A un costat: l'exèrcit austríac de Francisco José I (al voltant de 100.000 homes); a l'altre, els exèrcits de Napoleó III de França i del Regne de Sardenya comandats per Víctor Manuel II (uns 118.600 homes). Un episodi decisiu de la lluita per la unitat italiana que deixaria, després de 9 hores de batalla, més de 6.000 morts i més de 40.000 ferits en el camp de batalla.

Va ser l'escenari amb el qual es va trobar Henry Dunant d'una forma totalment inesperada. Dunant, un comerciant d'origen suís que volia parlar amb l'emperador francès Napoleó III (a causa d'un problema amb la concessió d'unes terres) es va topar amb la batalla sense pretendre-ho. Quan va contemplar amb els seus propis ulls el que estava succeint, va deixar de banda els seus propòsits inicials, aclaparat i commogut pels horrors de la guerra, i va decidir actuar.

La situació era insostenible. Els serveis sanitaris dels exèrcits resultaven insuficients; els mitjans de transport, inexistents; i les caixes de benes havien estat abandonades a la rereguarda. Amb el lema Tutti fratelli (tots germans), Dunant no va dubtar a ajudar totes les persones ferides sense distinció de bàndols. Per a això, el comerciant suís va organitzar la població civil (i especialment les dones i noies joves) per tal de proporcionar assistència a soldats ferits, mutilats i malalts. 
 

Més tard, de tornada a la seva Ginebra natal, Dunant escriuria un llibre sobre les experiències viscudes al poble italià. Un souvenir de Solferino es va publicar el 1862 amb una tirada de 16.000 còpies i es va imprimir a càrrec del mateix Dunant. Entre altres aspectes, el comerciant hi plasmava que hauria d'existir en el futur una organització neutral per proporcionar cures als soldats ferits i va reflexionar sobre la necessitat que els Estats ratifiquessin "un principi convencional i sagrat" que garantís protecció jurídica als hospitals militars i al personal sanitari. Malgrat la ferma oposició d'alguns dels seus coetanis que consideraven que aquesta pretensió era impossible d'assolir, Henry Dunant no va desistir en el seu afany per aconseguir-ho. Un any després, el 1863, naixia el Comitè Internacional de la Creu Roja i, a partir de 1864, les primeres Societats Nacionals, entre elles, la Creu Roja Espanyola.

Era el germen del més gran moviment humanitari, ciutadà i independent del món, encara que en aquell moment fos impossible de saber tot el que acabaria sent l'organització que un comerciant suís, un dia qualsevol, de forma totalment fortuïta, va començar a concebre en el seu cap.

Els Principis de la Creu Roja davant els conflictes

Tot i que han passat més de 160 anys des de la batalla de Solferino, conflictes actuals, com la crisi d'Ucraïna que s'està vivint aquest 2022, connecten directament amb el cruent conflicte italià.

Després de dos mesos de guerra entre Ucraïna i Rússia, les conseqüències d'aquesta continuen sent dramàtiques. Segons l'ONU, el nombre de víctimes civils reconegudes en la guerra d'Ucraïna ja s'acosta a les 5.000, amb 2.072 morts i 2.818 ferits. La inflació derivada d'aquesta situació ja entenebreix l'horitzó econòmic mundial, i s'estima que més de cinc milions de persones s'han vist obligades a abandonar Ucraïna, a més de les més de set milions que encara continuen desplaçades dins del país. Perquè tot canvia i, alhora, res ho fa.

"Com va ocórrer el 1859, la pau, vista des de l'ampli sentit de la paraula, és un estat més o menys efímer, subjecte a multitud de factors ideològics, econòmics, polítics, socials i de tota índole, que es trenca i obre escenaris de patiment incontrolats i difícils d'aturar i recompondre", exposa Toni Bruel, coordinador general de la Creu Roja Espanyola. Enfront d'això, els Principis de la Creu Roja resplendeixen, com el far que guia les actuacions de l'Organització.

Els Principis de Creu Roja van néixer arran del conflicte de Solferino i segueixen sent imprescindibles per a l'Organització

I és que els set Principis Fonamentals del Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja (Humanitat, Imparcialitat, Neutralitat, Independència, Voluntariat, Unitat i Universalitat) condensen l'essència d'allò que va plantejar Dunant fa més de 100 anys i certifiquen la voluntat de l'Organització. Cal, a més, que aquests principis incloguin de forma transversal i integral tota l'activitat de la Creu Roja, ja que "davant una crisi d'aquesta magnitud, necessitem unes referències molt clares del que hem de fer i, en la mateixa mesura, del que no", puntualitza Bruel.

Ara "és quan són més útils i més mostren la seva potencialitat els Principis, quan l'acte humanitari se cenyeix a atendre les necessitats de les persones sense cap altre filtre que la seva vulnerabilitat, sense que hagi de preocupar-nos ni ocupar-nos, en aquest precís moment, la causa", afegeix. Això sí, la intencionalitat que provoquen els Principis no sempre és tan senzilla de dur a terme, ja que "apareixen elements de judici que poden intentar apartar-nos del camí d'ajudar 'sense mirar a qui'", adverteix el portaveu. Per això, la personalitat de la Creu Roja s'enfronta a un repte principal: mostrar-se nítida i invariable perquè tant a curt com a mitjà o llarg termini se la consideri un actor humanitari rigorós, independent i neutral. 
 

Abans i ara

Es podria pensar que els avenços tecnològics sempre juguen a favor de les persones, especialment en situacions de conflicte com els descrits anteriorment. En moltes ocasions és així, però no sempre: "S'han sofisticat les formes d'infligir danys: ciberatacs, armes guiades a distància, drons suïcides, munició amb alt poder de destrucció, la utilització de les narratives en els nous canals de comunicació...", medita el coordinador general de la Creu Roja Espanyola. L'altra cara de la moneda és que, per reaccionar a aquest món canviant, també s'han sofisticat les respostes.

Toni Bruel explica com "ara fem servir informació de fonts pròpies i alienes en temps real que ens permeten prendre decisions minut a minut. Les capacitats de les diferents Creus Roges es despleguen de forma ordenada i coordinada aprofitant les potencialitats i capacitats de tots els components del Moviment Internacional". Per exemple, la crisi d'Ucraïna, en la qual "en temps rècord, entre totes i tots hem pogut donar suport en recursos i persones a la Creu Roja Ucraïnesa i tots els països limítrofs perquè poguessin seguir continuar la seva tasca i reforçar-los per atendre els grans fluxos de persones desplaçades i refugiades".

Els reptes de futur no acabaran quan la guerra s'acabi

És quelcom, recorda el coordinador general de la Creu Roja, que no hagués estat possible sense la creació d'equips altament especialitzats, sense una logística integral i sense l'ús massiu de les tecnologies de la comunicació i dels plans de contingència dels quals es disposa actualment per projectar-los en qualsevol tipus d'escenari. A Espanya, la capacitat de mobilització de les més de 256.000 persones voluntàries ha permès fins ara ajudar més de 45.000 persones refugiades a l’estat.

Més enllà d'això, la següent qüestió a respondre és com s'afrontarà el futur, quan la guerra arribi a la seva fi. I és que, tal com esmentava Sara Escudero, delegada Internacional d'Emergències de la Creu Roja Espanyola a Polònia en aquesta entrevista a l’AHORA, "la crisi no acabarà el dia en què la gent deixi de travessar la frontera, sinó quan puguin retornar a les seves llars de forma segura i es puguin reconstruir zones a Ucraïna, a més de reconstruir una vida, que no és tan fàcil com reconstruir un edifici". 

Per a Toni Bruel, una operació d'arribada i acollida de persones refugiades d'aquesta magnitud no hauria estat possible sense una confluència de voluntats i aliances que la permetessin. Per això, des del primer moment, la Creu Roja va coordinar i gestionar tota aquesta operació amb el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, les diferents administracions públiques i el conjunt d'organitzacions que participen en el sistema d'asil. L'Organització ho fa ara, en present, però també amb els ulls clavats a l'horitzó.

"Això continuarà sent una prioritat i, progressivament, haurem d'iniciar els processos d'integració més adequats per als diferents perfils de persones. Evidentment les nenes, els nens, les dones soles amb filles i fills, amb discapacitat i altres vulnerabilitats seran la nostra prioritat", conclou Toni Bruel. 

Els Principis de la Creu Roja, eterns i immutables, continuaran marcant el camí.