Les TRICS suposen un important avenç a molts nivells i milloren la vida de les persones, però (com tot) poden convertir-se en un problema quan el seu ús és excessiu. Però no sols el temps és important: també el que impliquen les pantalles en el nostre dia a dia. Un simple cop d'ull al nostre voltant confirma aquesta tendència: la gent passeja pel carrer sense aixecar el cap de la pantalla del mòbil, i el dispositiu és un convidat més en les converses de sobretaula i esdevé un company del qual no es prescindeix en cap ocasió, ni dins ni fora de casa.

Tant és així que es coneix com a “nomofòbia” la por irracional a no disposar de telèfon mòbil o no tenir accés a Internet. És una realitat entre la població adulta (l'OMS adverteix que a Espanya entre un 6 i un 9% d'usuaris habituals d'Internet podria haver desenvolupat algun comportament addictiu), però en la joventut existeixen alguns factors a tenir en compte: els i les joves es troben en ple procés de formació de la seva personalitat adulta i són més vulnerables emocionalment, per la qual cosa els efectes d'aquesta situació els colpegen amb major virulència.
 

Els motius que poden portar a una dependència són diversos

Des de Creu Roja Joventut (CRJ), on es treballa molt activament per educar i sensibilitzar sobre tot tipus d'addiccions en joves, des de les més tradicionals (com les drogues) a les més noves, assenyalen que el gran problema és “distingir exactament entre l'ús i l'abús”. Aquest últim és el que pot derivar en una addicció que generi una dependència al voltant d'aquests estímuls i afectar la vida diària, tant a en l’àmbit social i familiar com laboral.

Els motius que poden portar a una dependència són diversos. Les xarxes socials o les aplicacions activen un sistema de recompensa que premia amb seguidors i likes. A més, fan que s'alliberi en el nostre cervell una injecció de dopamina en connectar amb altres persones. 

Concretament, pel que fa al joc en línia, alguns senyals que podem identificar són: necessitat de jugar cada vegada més sovint i amb major quantitat de diners, jugar per evadir-se (quan s'està trist o amb ansietat), pensar contínuament a jugar o apostar, o fins i tot posar en perill alguna relació o mentir per aconseguir-ho. Quant a les xarxes socials, algunes red flags (banderes vermelles) es tradueixen en: necessitat d’estar-hi connectat durant més temps per sentir satisfacció, sentir-se malament si no s'està connectat a Internet, passar molt de temps pensant a connectar-s’hi, no aconseguir controlar el temps o la freqüència en xarxes socials, deixar de costat altres activitats o mentir sobre el temps i la freqüència en què s'està en Internet. 

Els efectes més destacats de les noves addiccions a les tecnologies són l'aïllament, la incomunicació, l'agressivitat o el baix rendiment. Des del Programa de Sensibilització i Prevenció i el Projecte d'Educació per a la Salut de Creu Roja Joventut adverteixen que cal conèixer-los i informar-ne nenes, nens, adolescents i el seu entorn. 
 

Xarxes sociales: la dictadura del like

Les xarxes socials encoratgen a compartir i projectar únicament allò positiu. També produeixen una sensació de gratificació molt ràpida que enganxa directament amb el reconeixement i la validació personal. Quan un ha tingut un mal dia, pot connectar-se a qualsevol xarxa social i compensar la frustració amb la sensació de popularitat que brinden. “De fet, la pantalla no és una realitat alternativa, sinó que és una forma més de relacionar-se”, expressa Jesús Perianes, referent estatal de l'àrea de Salut de CRJ. 

La facilitat d'accés, la rapidesa i la immediatesa en la connexió, el funcionament les 24 hores del dia, la visibilitat i reafirmació de la identitat de grup, la connexió permanent amb les amistats o la possibilitat d'accedir a tota mena de continguts i estímuls són altres factors que generen dependència d’aquestes tecnologies.

Ludopatia digital

La ludopatia, diu la RAE, és l'addicció patològica als jocs electrònics o d'atzar. Una addicció que pot ser present en el mòbil, una eina que portem sempre en la butxaca, i des de la qual podem descarregar-nos aplicacions i jocs de tota mena. La ludopatia és un vell problema que, no obstant això, troba ara diferents maneres d'arribar també a la joventut, més enllà de les cases d'apostes i joc o les clàssiques escurabutxaques. 

"Aquestes aplicacions estan destinades a crear addicció pel sistema de recompensa"

L'enquesta ESTUDES del Pla Nacional sobre Drogues mostra que durant 2021 un 20,1% d'estudiants de 14 a 18 anys ha jugat amb diners durant l'últim any (presencial, en línia, o tots dos). Un 85,1% ha jugat a videojocs. I és que només cal un ordinador i connexió a Internet per entrar una pàgina web, obrir-se un compte i posar-se a jugar. Moltes vegades, amb inversió econòmica pel mig. 

“Aquestes aplicacions estan destinades a crear addicció pel sistema de recompensa, per la qual cosa, sense les habilitats personals necessàries desenvolupades, pot portar a un abús o dependència”, matisa Jesús Perianes. “Per jugar a jocs d'atzar en línia i offline s'ha de ser major d'edat, per la qual cosa la ludopatia no reconeix aquest trastorn en menors”, adverteix a més el referent estatal de l'àrea de Salut de CRJ.
 

Maneres de combatre la dependència digital

Cal recordar que els i les adolescents també poden invertir temps davant d'una pantalla per investigar, per fer un projecte escolar, crear música, dissenyar o relacionar-se amb les seves amistats. També poden accedir a continguts educatius o d'entreteniment en programes de televisió o vídeos en streaming. És a dir: no cal demonitzar les tecnologies perquè també tenen un costat sens dubte positiu.

Des de CRJ, així, evidencien que esdevenen clau per millorar la situació de nens, nenes i joves en determinats contextos (processos migratoris, situació d'hospitalització, etc.) i potencien l'autonomia i les oportunitats de desenvolupament de la joventut. Per tot això, convé fomentar-ne el bon ús enfront de l'abús, així com sensibilitzar i prevenir sobre els riscos que suposa l'oci relacionat amb apostes o joc en línia. 

“El compartir a través de les xarxes socials en línia genera espais estables i llaços de confiança que faciliten l'intercanvi. Adolescents i joves activen la capacitat d'empoderament a través del contacte amb les xarxes socials i els videojocs, assumint decisions, organitzant el seu treball o concretant objectius… es creen espais d'afinitat on s'apropien dels seus propis coneixements, dels quals fan partícips la comunitat d'usuaris i que exhibeixen en els espais públics”, apunta Perianes. 

Existeixen moltes aplicacions que mesuren el temps que passem a Internet i les xarxes socials, la qual cosa pot ajudar a fer-ne un ús saludable i no desencadenar-ne l'abús. A més, pot ser interessant: 

• Marcar un dia a la setmana o un temps de desconnexió.
• esactivar les notificacions per evitar mirar l’aparell cada vegada que hi arribi una.
• Establir un moment del dia per revisar les xarxes, si és possible quan no s'estigui amb gent.
• Equilibrar les relacions en línia i offline.

Després de tot, i com deia el psicoterapeuta Anthony de Tello, “només controles allò de què ets conscient. La resta et controla a tu”. Si no és així, també sempre es pot recórrer a persones que puguin diagnosticar una dependència digital i acompanyar-nos en el procés.