Fer ioga, nedar o visitar una exposició en un museu. No són plans que sorprenguin una bona part de la població. Però per a una altra, poden suposar tot un món. Són, precisament, algunes de les activitats que formen part d’una iniciativa de la Creu Roja a Girona que pretén empoderar i dignificar persones sense llar ateses per l'organització.

El germen d'aquesta idea va néixer en el si de la Creu Roja per part de les persones voluntàries de les UES (Unitat d'Emergència Social) de Girona que, el març d’enguany, van proposar posar-se en la pell de les persones sense llar per implicar-les més en les accions de l’organització. Per això, es van plantejar diverses qüestions: què els agrada fer? Com se senten? Tot seguit, va arribar la idea de fer activitats com les esmentades anteriorment.

Aprofitant les qualitats i les aficions del voluntariat, el projecte (que finalitza aquest mes de desembre), ha acollit un conjunt d'activitats d'activació social i cultural que han estat molt ben rebudes per part de les persones ateses. De mitjana, hi han participat al voltant de 8 persones sense llar. Paula Burdalo, psicòloga de formació i coordinadora del Projecte Integral de Persones sense Llar i de Voluntariat a Creu Roja Girona, explica que “de vegades sembla que el projecte estigui ja totalment definit” i per això voluntaris i voluntàries van voler donar-hi voltes i aportar (encara més) el seu granet de sorra.

“Per exemple, vam contactar amb la piscina municipal de Girona i van ser molt receptius. Ens van deixar anar-hi cada dimarts de manera gratuïta. Hi anaven el grup de persones sense llar i tres persones voluntàries. Era un recurs al qual no podien accedir perquè no es podien pagar l'entrada”, exposa Paula Burdalo. Una voluntària, professora de ioga, va suggerir fer un taller sobre aquesta disciplina d'origen hindú. “Els va ajudar a relaxar-se, els va donar tècniques que podien aplicar quan estiguessin amb més angoixa, va explicar com es pot arribar a somatitzar l'estrès…”, evidencia la tècnica de la Creu Roja.

I això no és tot. També hi ha hagut una visita al Museu del Cinema de la ciutat, una altra al CaixaForum, un paquet de marxa nòrdica concedit per l’Agència de Salut Pública de Catalunya (“reserven un pressupost per a grups vulnerables”), i un taller d'artteràpia amb argila .

“La societat imposa aquests estigmes, però ells també se’ls acaben creient”

L'objectiu de fons que es manté inalterable a totes les activitats és que les persones sense llar s'adonin que poden accedir a equipaments culturals i esportius de la ciutat. “Moltes vegades ni saben que ho poden fer, però altres vegades creuen que no poden fer-ho. Volem afavorir aquesta iniciativa”, insisteix Paula Burdalo, tècnica de la Creu Roja. Després de tot, adverteix, "parlem del col·lectiu que està a l'últim grau d'exclusió". Un home, per exemple, es va emocionar quan va visitar el Museu del Cinema, ja que feia prop de 25 anys que no podia trepitjar una sala. Tot i que ja es troba en procés de regularitzar-ne la situació, l'activitat li va fer molta il·lusió. “Es va quedar molt agraït”, explica Paula Burdalo.

I és que la situació de sensellarisme provoca que moltes persones se sentin desvinculades dels recursos existents malgrat tenir-hi dret; una cosa que, alhora, perjudica la seva integració. “Al final, es troben en una situació en què s'acaba creant un bucle. Volem fer-los veure que sí que tenen el mateix accés que tothom, que tots som iguals”, assenyala Paula Burdalo. Els resultats, fins ara, així ho corroboren. Després de fer aquestes activitats, “se senten més empoderats, més escoltats. També està molt bé perquè han fet molta pinya entre ells, ja que no tots es coneixien”, afegeix la tècnica de la Creu Roja.

Apropar les persones sense llar a la comunitat també contribueix a trencar estigmes i prejudicis. “La societat imposa aquests estigmes, però ells també se’ls acaben creient”, insisteix Paula Burdalo, que afegeix que gràcies a aquest tipus d'activitats les persones sense llar es poden veure reforçades i utilitzar, així, les eines que tenen al seu abast. “Agafar forces per anar, per exemple, a la biblioteca, i que això els ajudi a buscar una feina”, indica. A banda, apropar les persones a la comunitat provoca que coneguin més accions i alhora que comencin participar en la comunitat de forma autònoma.

Conrear certs hàbits, a més, ja és tot un avenç. “A vegades s'han desvinculat tant de certes coses que recordar allò més bàsic, com aixecar-se aviat, o arribar puntual a una visita, ja marca la diferència”, conclou.

Acompanyar per apropar a la comunitat

Integrar també és un verb que es conjuga a Avilés (Astúries). El projecte d'Acompanyament, intervenció i promoció social a persones sense llar de la Creu Roja, finançat per l'Ajuntament d'Avilés, es desenvolupa a través de dues persones tècniques educadores que treballen estretament juntament amb els serveis municipals per atendre i acompanyar persones que es troben sense llar o estan en risc sever d'acabar al carrer. Ara mateix, la Creu Roja a Avilés atén 60 persones a l'any; moltes amb un acompanyament estès en el temps, i d'altres de forma més itinerant.

Ángela és responsable de l'assemblea de la Creu Roja a Avilés, i expressa com n'és d'important apropar els recursos comunitaris i públics que hi ha al municipi a les persones sense llar. "Cal intentar trencar el cercle d'exclusió en què es troben, sempre de manera respectuosa i respectant-ne la determinació", valora. Per això, les persones educadores “acudeixen on es troben les persones sense llar; ja sigui a un carrer, sota un pont, a un caixer, a les portes d'un supermercat…”, i se'ls ofereix acompanyament en les qüestions que necessitin, des d'acompanyar-les als Serveis Socials fins a fer una mediació amb l'alberg passant per altres assumptes.

Però la Creu Roja no només centra els seus esforços en aquest àmbit, sinó que, a través de la seva actuació transversal i integral, inclou altres escenaris com el laboral. "Són diverses les persones que s'han incorporat a projectes d'ocupació o d'ocupació, on se les ajuda a elaborar un currículum, hi ha tallers de motivació i de mobilització de competències i capacitats…", explica Ángela.

De la mateixa manera que Paula Burdalo, Ángela, des d'Avilés, trenca una llança a favor de les persones sense llar i parla directament dels prejudicis que té la societat cap a aquest col·lectiu. "La majoria ens sentim molt allunyats d'aquesta realitat, però darrere d'aquestes persones hi ha històries que et fan veure que elles no tenien això programat al mapa de vida, però per diverses circumstàncies s'han trobat en aquesta situació", defensa.

En aquest sentit, també cal sensibilitzar i actuar com més aviat millor. “A vegades fallen els recursos que han d'evitar que una persona pugui arribar a aquesta situació. Un cop aquí, és difícil tornar enrere; de fet, es pot cronificar. Cal evitar arribar al sensellarisme, i hi ha recursos per evitar-ho. Per tant, hem de continuar treballant més en xarxa”, alerta Ángela.