Therese Jamaa: ““La innovació i la digitalització són la clau del nostre futur i les dones no poden quedar fora d’aquest prometedor escenari”” - Ahora
Publicador de continguts
La seva no ha estat una vida convencional. Nascuda a Beirut, Therese Jamaa va fugir del seu país amb tot just 8 anys, escapant de la guerra del Líban, per instal·lar-se amb la seva família a París, on va estudiar comerç internacional. Ha estat General Manager de GSMA, Mobile World Capital, la patronal que organitza el Mobile World Congress, al llarg de gairebé 6 anys. Exemple de lideratge femení i del que vol dir trencar sostres de vidre, Jamaa ocupa des del mes de gener passat la vicepresidència de la companyia tecnològica Huawei. El compromís social sempre ha estat present al seu ADN i és una ferma defensora de la Fundació Creu Roja Espanyola. També forma part del patronat de la Fundació Tecnologies Socials (TECSOS) que té com a objectiu fer front a les necessitats i respostes socials per mitjà de la innovació tecnològica, prestant especial atenció a les persones més vulnerables.
La teva vida és una història de superació. Als 8 anys et vas traslladar amb la teva família de Beirut a París amb l’esperança de trobar-hi una vida millor. Què recordes d’aquella època?
Hi ha diversos moments d’aquella època que han quedat impresos a la meva memòria. Per exemple, recordo el dia en què els meus germans i jo vàrem començar a la nostra nova escola, a París. Va ser a meitat de curs. Quan vaig arribar a l’aula la mestra em va presentar la resta d’alumnes just enmig de la classe d’història de França. Estava parlant dels reis i dels rius del país.
He de confessar que, en aquells moments, i des de la perspectiva d’una nena, aquell era un tema que no m’interessava gens, especialment si tenim en compte que tots aquells personatges dels quals parlaven ja eren morts... Recordo que la meva darrera classe abans que tanquessin les escoles de Beirut era sobre les muntanyes del Líban i els cedres. I trobava a faltar els meus amics.
Quan vam arribar a París, el nostre accent feia riure els companys (era un francès estrany, a l’estil Molière, totalment anacrònic). Amb tot, això sí, escrivíem millor que la resta dels nens de la classe en la seva pròpia llengua.
La nostra mare, que havia tingut el valor de fugir amb nosaltres, sempre ens deia que teníem sort de ser a França. Però jo, sincerament, preferia el Líban, perquè hi eren el nostre pare, els nostres avis i els nostres amics.
Aquell any va ser dur. Simplement perquè estàvem lluny de la que era la nostra vida.
Suposo que és inevitable establir paral·lelismes amb el que està passant a Ucraïna. Què sents en veure les imatges de les persones abandonant el seu país?
Malgrat que han passat els anys i penses que has oblidat o que ho tens superat, les imatges, les sensacions tornen. És quelcom inevitable.
Pel que fa al conflicte a Ucraïna, el component humà em sembla essencial. En aquest sentit, admiro la generositat de les famílies espanyoles. Al meu entorn, diverses famílies han acollit refugiats a casa seva...
Això m’ha fet preguntar-me què hauria passat si algú ens hagués acollit? Realment hauríem tornat al Líban algun dia? No ho crec! La vida a Europa oferia als meus pares oportunitats que mai hauríem tingut allà com enviar-nos a escoles gratuïtes i de qualitat... o tenir accés a la millor medecina. I sense pagar! Europa ens proporcionava una vida millor i no hi hauríem tornat. En canvi, molts ucraïnesos no volien sortir del seu país. De fet, han començat a tornar-hi...
És una altra guerra, que està passant a Europa. Molt a prop de nosaltres.
Segons tenim entès, la Creu Roja va ser important per a tu tant a Beirut com a França. És per aquest motiu que tens una relació tan propera amb l’Organització? Què significa per a tu?
Tots els libanesos recordem la Creu Roja al llarg dels anys de la guerra del Líban. Veure aparèixer la furgoneta de la Creu Roja causava un sentiment d’alleujament i esperança quan feia dies que érem als refugis. Quan no hi havia lloc als hospitals, els voluntaris de la Creu Roja oferien socors als ferits a les voreres. De fet, el meu pare, que era infermer militar, treballava juntament amb aquesta Organització.
Recordo que un dia, quan el pare va tornar després de ser fora molts dies, va baixar directament al refugi on dormíem amb la mare i l’avia i ens va dir molt content: “Acaba de néixer un bebè al carrer. Hem pogut atendre la mare al part i està molt bé”. Jo no ho entenia. Parir? Al carrer? Un bebè estava bé? Però el meu pare havia tornat amb una xocolatina per a nosaltres, vaig pensar que l’hi havia donat la senyora del part... I em vaig alegrar molt pel part i pel bebè! És prodigiós com la ment d’un nen és capaç de donar sentit a tot, fins i tot als moments més singulars i en les situacions més extremes.
Quina vinculació t’uneix a la Creu Roja en aquests moments?
La Creu Roja forma part de la meva vida, dels meus projecte professionals i personals. Abans de dir de quina nacionalitat soc, de manera natural el que em surt és dir que soc de la Creu Roja... sense país, sense fronteres. Simplement de la Creu Roja.
En l’actualitat treballo a prop de la Fundació Tecsos (Tecnologia Social de la Creu Roja i Fundació Vodafone) i en formo part del patronat. A més, acabo d’iniciar la meva activitat com a vicepresidenta de la Fundació Creu Roja Espanyola, un projecte nou que té com a objectiu que la Creu Roja, en ser el referent humanitari mundial, creï un espai de reflexió al voltant del pensament humanitari tot donant impuls i promovent a la societat la contribució humanitària en totes les organitzacions, siguin del tipus que siguin, i també en els individus. Exercir aquest càrrec és per a mi un autèntic orgull i un repte molt important. També, i quan és possible, faig la meva tasca com a voluntària i em sento orgullosa de veure que els meus fills també hi col·laboren.
Quin tipus de projectes esteu desenvolupant a la Fundació Tecsos actualment i en quins esteu treballant-hi de cara al futur?
La Creu Roja està en un procés de millora continuada en el qual no ha deixat d’avançar en el desenvolupament de noves respostes innovadores a través de la tecnologia sota el paraigües de la Fundació Tecnologies Socials (TECSOS), fundada el 2002 mitjançant l’impuls conjunt de la Creu Roja i la Fundació Vodafone Espanya.
Ambdues entitats decideixen unir la seva experiència en l’àmbit social i tecnològic per donar resposta a les necessitats socials per mitjà de la innovació, empoderant les persones i prestant especial atenció a les més vulnerables. Des d’un avatar afectiu que opera sobre les xarxes 5G, passant per projectes de realitat augmentada per a nens i nenes hospitalitzats o l’ús de la Intel·ligència Artificial per a la recerca de persones amb drons. Aquests són alguns exemples de projectes que donen pas a nous reptes vinculats a la Llar del Futur, on tecnologies com la IoT (Internet de les Coses, o dispositius connectats a Internet) o la Intel·ligència Artificial aplicada a dispositius com els assistents de veu poden ser molt útils per al manteniment de les persones al seu entorn de forma autònoma i segura.
Vas tenir un paper destacat en l’esdeveniment que es va celebrar el Dia Mundial de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, en el qual es van lliurar les medalles a diferents personalitats o entitats.
Enguany, el Dia Mundial de la Creu Roja vaig assistir a la cerimònia amb molta emoció perquè la Creu Roja Espanyola lliurava la placa d’honor a la Creu Roja Libanesa. Em va costar fer el discurs per totes les emocions que sentia... Només el fet de trobar-me al davant de la Creu Roja Libanesa (del meu lloc d’origen) i de la Creu Roja Espanyola (la meva nova llar) va ser realment commovedor. Ser-hi intentant enfilar unes paraules quan passaven a la pantalla imatges del Líban... molt intens.
En sentia infinitament agraïda i orgullosa en veure que la meva nova família era germana de la meva família d’origen. Estic molt orgullosa de tot el que representa la Creu Roja per a la humanitat!
A més, protagonitzes un dels vídeos que ha elaborat la Creu Roja per aprofundir en els set principis fonamentals que mouen tot el treball de l’Organització. En el teu cas, recites un dels poemes escrits per Pepe Bello, sobre el principi d’Unitat, que a més està molt vinculat a la teva història personal.
Així és. És un orgull poder contribuir al fet que els principis de la Creu Roja siguin coneguts per la societat, i especialment per les persones més joves. Entendre el perquè fem el que fem, què és el que ens mou i allò que ens guia com a Organització és essencial perquè la societat ens doni suport i se sumi a aquest projecte. Els principis fonamentals de la Creu Roja tenen més importància encara en els moments actuals i també per fer front al futur de la millor manera possible.
Recitar el poema d’Unitat va ser especial perquè aquest principi ha estat determinant a la meva pròpia vida. La Unitat de la Creu Roja l’he viscuda en primera persona. Primer, al Líban, amb la tasca tant important que hi va desenvolupar durant la guerra; després, quan vam anar a França, on també ens van ajudar a començar de nou; i per suposat a Espanya, on veig l’immens treball que fan amb les persones vulnerables. Una Creu Roja a cada país, amb la seva llengua, la seva cultura i costums però que, no obstant, n’és una de sola. Aquesta Unitat fa que es comparteixin valors i metodologia, reforça l’harmonia de totes les Creus Roges i les orienta per a una gestió millor i un abast global que es materialitza des dels llocs més remots fins als grans nuclis de població. A tots els llocs i a tots els països. Aquesta Unitat que jo he sentit al meu país d’origen, on vaig créixer i on he desenvolupat la meva trajectòria laboral.
Vas ser gairebé 6 anys General Manager del GSMA, Mobile World Capital. Mirant enrere, què vas aprendre d’aquesta experiència?
Per a mi, el temps en què vaig desenvolupar la meva activitat al GSMA, Mobile World Capital, l’he viscut com una experiència meravellosa. És una organització en què he tingut l’oportunitat de conèixer grans professionals, alguns dels quals, en l’actualitat, han esdevingut autèntics amics.
Per a mi ha estat un orgull haver pogut participar en el Mobile World Congress, que és el major esdeveniment del sector, on hi participen les principals empreses de l’ecosistema tecnològic mundial. Continuo connectada als meus companys i, de fet, un dels meus primers assoliments des de Huawei, companyia en la qual vaig començar a treballar fa uns mesos, ha estat firmar un acord de col·laboració amb Mobile World Capital. Concretament, acabem de llançar un primer projecte de capacitació digital per a persones vulnerables, enfocat especialment en dones joves immigrants. Em sento feliç de poder col·laborar-hi i fer partícip Huawei en aquestes grans iniciatives d’educació. Des del primer moment Huawei m’ha donat suport i espero que l’èxit d’aquest projecte atregui mes participants i més empreses col·laboradores.
Com és el dia a dia a la vicepresidència de Huawei Espanya, el teu càrrec actual?
Des de la meva arribada, al gener, em sento encantada de poder treballar braç a braç amb un equip d’excel·lents professionals. També em sento afortunada de comptar amb el suport de la direcció de la companyia per impulsar projectes nous que realment canvien la vida de les persones. Huawei ha invertit més de 60 milions d'euros en quatre anys i estem treballant per destinar noves inversions a projectes innovadors que portaran, sens dubte, oportunitat laborals per a moltes persones.
La realitat és que estem en un moment de grans reptes, socioeconòmics, geopolítics, mediambientals..., als quals s’ha afegit la situació de la pandèmia i la crisi econòmica que vivim. Però això no ens ha frenat. Davant d’aquests reptes, Huawei està enfortint els seus esforços, tant des de la vessant tecnològica com des de l’acció social, per contribuir a l’avenç de la nostra societat, millorar la vida de les persones i assolir un món més verd i sostenible. És una gran satisfacció sentir-me partícip de la important contribució que està fent la companyia en tots aquests àmbits.
Com poden contribuir la tecnologia i la innovació a crear un món millor? Quins exemples tenim d’això al nostre voltant?
Les tecnologies de la informació tenen un gran poder per transformar i fer avançar el món, i l’objectiu és que aquest avenç es faci des de la perspectiva de la sostenibilitat. M’agradaria subratllar que la contribució al desenvolupament sostenible no la plantegem exclusivament des del punt de vista mediambiental, sinó que també passa per l’erradicació de la pobresa, la fam i les desigualtats, i per assolir un major i millor accés a la sanitat, l’educació o el treball, que són alguns dels ODS considerats com a prioritaris.
En aquest sentit, mitjançant la nostra iniciativa TECH4ALL, des de Huawei hem posat en marxa diferents accions per ajudar a la inclusió digital en àrees com l’educació, el medi ambient, la salut i el desenvolupament rural. L’objectiu és que no es quedi ningú enrere. Per això estem creant ecosistemes digitals i ajudem els desenvolupadors a crear aplicacions dirigides a diferents comunitats i indústries.
Per posar alguns exemples, seguint l’objectiu marcat per les Nacions Unides de millorar les capacitats digitals de les persones, hem impulsat el programa Seeds for the Future 2.0 (El Futur de les TIC), amb la finalitat de millorar les competències tecnològiques i l’ocupabilitat d’estudiants universitaris i joves emprenedors. És un programa en què tenim previst invertir uns 150 milions de dòlars i esperem que beneficiï més de 3 milions de persones que s’afegirien a aquelles que ja l’han fet en anys anteriors.
Pel que fa a aquest tema, just acabem de presentar el nostre informe “El futur de les capacitats digitals a Espanya”, que s’ha presentat al llarg de la Cimera del Talent Digital, organitzada en el marc de la Conferència Mundial d'Educació Superior 2022 de la UNESCO. Aquest document se centra en els reptes que es plantegen per al desenvolupament del talent i la formació en noves tecnologies a Espanya.
En aquest context, un altre dels reptes en què estem treballant és en l’eliminació de la bretxa de gènere i en despertar vocacions STEM entre les nenes, per a la qual cosa col·laborem amb organitzacions com la Fundació Inspiring Girls.
Fa poc hem anunciat la nostra col·laboració en el projecte Inclusive Coding, una iniciativa posada en marxa amb el Mobile World Capital, la Fundació Santa Clara i Migracode, que té com a objectiu la reorientació professional de persones en situació de vulnerabilitat, entre elles dones joves immigrants, per mitjà d’una formació en competències tècniques digitals. Personalment, és una iniciativa que m’encanta i amb què em sento especialment identificada.
El sector tecnològic obliga a mantenir-se constantment al dia, en contínua reinvenció. Com fas front a aquest sector canviant?
Efectivament, el sector tecnològic és enormement dinàmic, la qual cosa demana estar al dia i permanentment informat. Però, sobretot, fa necessari comptar amb una actitud molt receptiva, tenir la ment oberta i moltes ganes d’aprendre. Igualment, comptar amb el suport d’experts sobre cada tema és fonamental en aquest sector. En definitiva, es tracta d’un treball en equip.
En alguna ocasió has enaltit la diversitat com un valor dins els equips. Què aporta la diversitat a l’àmbit laboral/professional?
Vivim en un món divers i la nostra societat ha d’estar representada de forma equilibrada en tots els seus àmbits (institucional, polític, educatiu i, per suposat, empresarial). En aquest sentit, crec fermament que totes les persones, amb independència del seu origen i condició, han de disposar de les mateixes oportunitats en l’àmbit laboral.
Però, a més, estic plenament convençuda que qualsevol activitat o projecte professional sempre es veurà enriquit pels diferents punts de vista i el flux de creativitat procedent de persones diferents i heterogènies. Això és essencial per a l’èxit de moltes empreses que situen l’usuari en el centre del canvi.
En definitiva, un món veritablement sostenible ha de basar-se en la diversitat i en la riquesa que suposa l’aportació conjunta de tots, amb independència del gènere, l’edat, l’origen i qualsevol altra característica o circumstància.
Tot i que tu ocupes un alt càrrec en una companyia tecnològica, les dones encara s’enfronten a molts sostres de vidre per assolir llocs de poder. Com creus que es pot revertir aquesta situació?
Malgrat que el món ha evolucionat molt en aquestes darreres dècades, encara existeixen idees preconcebudes sobre allò que és propi d’homes i de dones, a la qual cosa s’afegeixen frens externs, els quals de vegades ens autoimposem i la mancança de confiança en les nostres capacitats. Aquestes són barreres limitadores difícils de superar. Per aquesta raó és important animar les dones a lluitar per allò que desitgen i insistir-los que no existeixen limitacions perquè puguin fer realitat els seus somnis.
És important alçar la mà i fer-s’hi presents. Crec veritablement que estem en un moment molt interessant i ple d’oportunitats per a les dones. Les empreses busquen dones directives, conselleres, mentores... No podem deixar passar el moment. Estem assistint a una vertiginosa acceleració de la digitalització en tots els ordres de la nostra vida, i tenim que aprofitar les múltiples oportunitats que s’obren en aquesta nova era perquè tots, tant homes com dones, situem la nostra societat en un nou punt de partida, en què s’eliminin les desigualtats i les bretxes de gènere.
Som al davant d’un panorama en què és cada cop més necessari comptar amb professionals amb alta formació en tecnologia i capacitats digitals avançades, però hi ha un escassíssima presència de talent femení en aquests àmbits. La innovació i la digitalització són la clau del nostre futur i les dones no poden quedar fora d’aquest prometedor escenari. En aquest sentit, avui és essencial despertar vocacions entre les nostres joves i animar-les a cursar carreres STEM. El sector tecnològic necessita del talent, la creativitat i l’esforç, tant d’homes com de dones, com a representació real de la nostra societat.
Avui, més que mai, és fonamental transmetre a les nenes que no hi ha res que no puguin assolir. L’oportunitat és allà i les dones hem d’atrapar-la per ocupar el lloc que ens correspon a la societat i aportar la nostra contribució per al seu avenç.
Quan el meu pare em deia que confiava en mi, que ho faria bé, em donava ales... em sentia gran, forta i que podia aconseguir qualsevol cosa... Fins i tot quan em deia que parés la taula m’expressava la seva confiança en què ho faria bé... doncs ningú podia parar taula millor que jo...
Publicador de continguts
Banner Home
