Pilar Burillo: La despoblació a Espanya - Ahora

A alguns els pot semblar estrany que hagi agafat tanta importància, però és el resultat que es pot esperar després d'observar la greu situació demogràfica que està patint més de la meitat del territori espanyol.

Podem considerar que un territori té problemes de despoblació quan ha perdut gran part de la seva població fins a arribar a una situació crítica. Però, amb quina densitat es pot plantejar que un territori pateix problemes demogràfics? En el nostre cas, des del Projecte “Serranía Celtibérica” apliquem els paràmetres marcats per la Unió Europea des que vam començar a delimitar els territoris que es trobaven despoblats el 2012. Per a això, hem utilitzat la densitat de menys de 8 hab/km² per a les "Zones Molt Escassament Poblades" i menys de 12,5 hab/km² per a les "Zones Escassament Poblades" segons els criteris de la Unió Europea. Cal tenir en compte que menys de 10 hab/km² es considera en Geografia Humana com a Desert Demogràfic. El motiu de tenir una densitat tan baixa en un territori concret es pot deure a aspectes estructurals, com és el cas de Lapònia per la seva climatologia extrema, o a la despoblació, que és el que patim a Espanya.

S'ha vist que tant les Comunitats Autònomes com les províncies són territoris molt extensos que no reflecteixen la realitat poblacional, ja que la densitat de les ciutats i municipis limítrofs l'emmascara en pujar la densitat mitjana. Per això l'agrupació de municipis és la forma més precisa de delimitar un territori que pateix una baixa densitat de població.

Són diversos els estudis que s'han fet sobre la despoblació és Espanya, però s'havien difós només dins de l'àmbit científic. Això ha fet que, malgrat l'existència de la despoblació des de fa diverses dècades, ningú l’anomenava en l’àmbit social. Tot això canvia quan el catedràtic Francisco Burillo Mozota, de la Universitat de Saragossa, descobreix el 2011 la situació d'un territori que s'estén per les províncies de Burgos, Segòvia, Sòria, Conca, Guadalajara, Terol, Saragossa, Castelló i València, al cor d'Espanya, amb menys de 8 hab/km² i amb una àrea el doble de Bèlgica, el qual anomenarà “Serranía Celtibérica” i serà conegut com la Lapònia espanyola per compartir la densitat amb el seu homòleg. La seva forma de treballar el va portar a no deixar el seu descobriment imprès en un paper i a transmetre'l a la societat enviant informació a la premsa, reunint-se amb aquelles entitats de l'esfera política que hi poguessin estar interessades i organitzant exposicions en diferents punts d'Espanya. En tots aquests espais comentava la greu situació de despoblació que s'estava patint, però indicava que es podien aplicar mesures per solucionar-la, com ara una fiscalitat diferenciada, per a la qual cosa havia de comparar-la amb les cartes de poblament de l'Edat Mitjana perquè eren conceptes desconeguts en aquells primers anys, encara que ara siguin força utilitzats. Aquest treball va tenir el seu ressò i va ser l’any 2017 quan la  “Serranía Celtibérica” va assolir més repercussió amb el llibre de Los últimos. Voces de la Laponia española de Paco Cerdá, el vídeo sobre la importància dels bars a “Serranía Celtibérica” per part de Coca Cola i el programa de Salvados de Jordi Évole, que recull la despoblació que pateix aquest territori.

Aplicant la metodologia d'agrupació per municipis, es va fer una primera aproximació en què es van poder definir 10 zones amb problemes de despoblació que conformen el 54% del territori espanyol, on viuen només el 5% de la població d'Espanya, 2.390.918 habitants el 2019. Es van delimitar 8 territoris amb menys de 12,5 hab/km² i 2 amb menys de 8 hab/km², on el que confronta amb Portugal es denomina “Franja Cèltica”, i l'altre és “Serranía Celtibérica”.

En analitzar les causes i solucions a la situació extrema en què es troba l'Espanya despoblada encunya la paraula «demotanàsia», suma de demo-, població, i –tanàsia, mort dolça i silenciosa. Significa que, tant per accions directes o indirectes, com per omissió d’aquestes, la població d'un territori es veu obligada a abandonar el seu lloc d'origen buscant un futur millor. Aquest terme va ser presentat el 2015 a Mèxic, al Congrés Llatinoamericà d'Antropologia. Els antropòlegs assistents van recollir que era el que estava ocorrent amb les poblacions indígenes, ara no se les massacra com abans, simplement se les priva d'inversions i de serveis, cosa que les obliga a emigrar i a despoblar els seus territoris.

La situació de despoblament s'ha produït en dues grans fases: primera per migració, que comença en la dècada dels 50 i principalment en les dels 60 i 70, i continua després de l'ingrés d'Espanya a la Unió Europea, ja que no s'han fet inversions en el món rural i la població va marxar del territori per les poques oportunitats laborals d’aquest; segona per defuncions i manca de relleu generacional.

Cal no oblidar que les zones despoblades d'Espanya posseeixen una gran riquesa pel que fa a recursos naturals, són les que proveeixen l'aigua de boca a les ciutats, la qual cosa significa que utilitzant les estratègies correctes per a un desenvolupament adequat es pot aturar la despoblació que s’està patint i fins i tot repoblar. Per a això s'ha d'aplicar una sèrie de mesures, entre les quals hi ha una fiscalitat diferenciada, com tenen altres zones desfavorides com les Illes Canàries per ser insulars ultraperifèriques, un internet de qualitat, telefonia mòbil o serveis adequadament distribuïts pel territori. Si es duen a terme correctament i de forma conjunta dins de les deu zones delimitades hi ha futur perquè el món rural torni a estar ple de vida.