La historia de los dos Miró que nacen tras salvar una vida - Ahora

• El ‘Tapís de Tarragona’  inicia la creació del Fons d'Art de la Creu Roja a Catalunya que, després de 50 anys d'història, compta amb obres donades d'Antoni Tàpies, Miquel Barceló o Xavier Mariscal.

Era el 31 de desembre de 1965. Maria Dolors Miró, l'única filla de Joan Miró, va patir un greu accident en un pas de vianants al Camp de Tarragona. El cotxe en el qual viatjava va quedar totalment aixafat. En aquell moment, la Creu Roja s'encarregava de la gestió de l'hospital de Tarragona. Al capdavant de l'hospital hi havia Rafael Orozco, un jove metge la trajectòria del qual estava estretament vinculada a la Creu Roja i que acabaria sent president de l'organització a Catalunya. Orozco va ser l'encarregat de tractar la Dolors de les importants lesions que li van causar l'accident.  Ho va fer aplicant noves tècniques que van evitar que li haguessin d’amputar la cama finalment. Un any després, la Dolors estava totalment recuperada. Orozco i el seu equip mèdic li van salvar la vida. 

Quan Joan Miró va voler premiar els serveis prestats a l'hospital, Rafael Orozco va renunciar als honoraris i, en canvi, va demanar a l'artista que una de les seves obres pengés al vestíbul d'entrada de l'Hospital de la Creu Roja a Tarragona, del qual n’era director. Aquest va ser el germen del Tapís de Tarragona, una peça monumental de 2,80 x 4 metres que Miró va fer juntament amb el jove artista Josep Royo i que va ser un nou camí en la trajectòria de l’artista barceloní. La iconografia d'aquest tapís és un cant a la vida i representa la fragilitat del cos davant de la robustesa de l'esperit. L'obra va ser cedida amb el condicionant que no sortís de la ciutat de Tarragona, per la qual cosa el metge,  que ja mantenia una relació estreta amb l'artista, li va demanar que fes una altra obra per a la seu catalana.  Així va néixer 'Gracias/Gràcies',  una obra que és un gest més d'agraïment cap a les persones i l'organització que va fer possible que la seva filla tornés a caminar. 

Avui l'obra descansa a la Creu Roja a Catalunya, a la ciutat de Barcelona. Es tracta d'un oli sobre paper, de dimensions considerables (1,38 x91 cm), en el qual destaca la icònica creu vermella al centre d'una caixa que representa una cabina  d'ambulància al costat de la paraula gràcies, tant en castellà com en català, i la famosa estrella -o potser sirena- que apareix al Tapís de Tarragona. En l'escriptura, homeoenelparteinferior de la pintura, Miró descriu com es va decidir treballar en l'obra per "donar-li més vivacitat i endinsar-se en el cor de la gent". La història de 'Gracias/Gràcies' no acaba aquí. El Dr. Orozco el 1979 va demanar permís a Joan Miró per utilitzar l'obra en els adhesius utilitzats en el Dia de la Bandereta. L'artista va autoritzar a l'Organització usar el dibuix per a aquesta fi. Per això, Miró va fer una reproducció a la qual va afegir un accent groc que potencia encara més l'obra. 

«El que compta és la llavor» 

"Més important que una obra d'art en si mateixa és el que sembrarà. L'art pot morir, un quadre pot desaparèixer. El que compta és la llavor." Així s'expressava Joan Miró el 1977.  Des      de  llavors, la Creu Roja ha rebut un altre centenar de donacions d'obres originals d'artistes de renom local però de projecció internacional, com Tàpies, Barceló o Guinovart.  Tots ells estan penjats a les parets de la  seu catalana de la Creu Roja i tots tenen alguna cosa en comú, tal com afirma el president de la Creu Roja a Catalunya, Josep Quitet: "L'art també pot ajudar a difondre els principis humanitaris de la  Creu Roja". 

Al llarg dels anys, la Creu Roja a Catalunya ha recollit un important conjunt de donacions artístiques desinteressades que han anat conformant el seu Fons d’Art, un dels més antics i destacats dins del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja. Alejo, Frederic Amat, Manel Anoro, Josep Beulas, Antoni Clavé, Quim Domene, Josep Guinovart, Joan Hernández Pijuan, Xavier Mariscal, Assumpció Mateu, Josep Niebla, Antoni Pitxot, Albert Ràfols Casamada, Riera i Aragó, Susanna Solano, o els esmentats Antoni Tàpies o Miquel Barceló, són alguns dels artistes que han donat les seves obres al Fons d'Art de la Creu Roja, un fons gestionat principalment per voluntariat relacionat amb el món de l’art i la cultura. 

L'art també difon principis humanitaris  

Les obres cedides tenen alguna cosa en comú. Representen els valors inherents al moviment humanitari, valors que estan presents cada dia en el treball de la Creu Roja. No es tracta tant sols d’un conjunt d'obres d'art, sinó que suggereixen alguna cosa més.  "Amb aquest Fons d'Art volem prendre el relleu de tantes històries i conservar aquest patrimoni que és molt més emocional, simbòlic, que econòmic”, subratlla Quitet. A més  d’artistes reconeguts, el catàleg vol servir d'element inspirador i obrir el  Fons d'Art a joves artistes creadors que ajudin a regenerar el missatge humanitari de la Creu Roja.   

Una relació duradora amb la família Miró 

La relació de la Creu Roja amb la família Miró no va acabar amb la mort del pintor. El 2016, el seu nét, Joan Punyet i Miró, va donar 28 reproduccions de les obres de l'artista per subhastar-les i els seus beneficis es van distribuir en programes d'acollida i ajuda a refugiats i migrants. La casa de subhastes Christie's de Londres va recaptar gairebé 50.000 euros en aquesta subhasta solidària. Per això, a l'agost d'aquest mateix any, la Creu Roja va lliurar a Joan Punyet Miró la seva medalla d'or. "Si no hagués estat per la Creu Roja, no hauria nascut, així que el meu agraïment és enorme", var dir a l’hora de recollir la medalla. 

Actualment, el vincle de la Creu Roja amb la família del pintor continua a través de la Fundació Mas Miró, ubicada a l'estudi de l'artista a Mont-roig del Camp (Tarragona). Es preveu que, quan les circumstàncies derivades de la COVID-19 ho permetin, s'organitzin visites guiades perquè la gent gran o beneficiaris dels programes de la Creu Roja puguin conèixer la vida i l'obra de l'autor. Això tanca el cercle d'una relació de més de 50 anys que va unir aquest mestre barceloní universal amb Creu Roja i va convertir un gest d'agraïment en l'embrió d'un projecte en què l'art es converteix en un altaveu que reforça el missatge d’humanitat que sosté la Creu Roja.