Arkano: “Entre les eines que tenim en el dia a dia, la salvació és poder comptar amb el suport d’altres persones” - Ahora

Realment de mi hi ha tot. Tot allò que acaba sent una creació parteix de les meves vivències, de la gent que m'envolta, de la meva història, fins i tot quan estic generant una història d'aparentment ficció, sempre hi ha part d'un mateix. El que em sembla més bonic de l'art és que quan escric o quan estic creant jo tinc una història al cap i dins de cada un dels receptors, mitjançant la seva interpretació, es genera una història diferent. Per a mi això és bonic, que d'una mateixa obra es puguin generar milers d'obres segons la percepció de cadascú.

Em resulta molt terapèutic, recomano a tothom escriure i passar a un pla conscient tot allò que portem a dins. És molt necessari baixar a terra el que penses i el que sents per racionalitzar-ho. Tots tenim coses que ens produeixen més pudor mostrar en públic, però a mi m'agrada molt jugar amb això i ser molt transparent. M'ho passo bé creant amb la veritat i de vegades explico coses que potser són més dures, però és on crec que hi ha una conversa veritablement interessant amb l'oient. Si ens quedem a la superfície, difícilment es dona aquesta connexió entre creador i oient. Cal posar aquesta part de debò.

Sens dubte. Jo no puc controlar com cadascú es pren els meus missatges, llavors cal anar amb compte amb les coses que diràs perquè hi ha gent que veu molt clar que de vegades tenen un to irònic, però n'hi ha d'altres que capgiren i mal interpreten els missatges. Sempre tenint clar que per a mi no és una obligació que els artistes tinguin una implicació social, però en el meu cas, sí que decideixo tenir en compte aquesta responsabilitat.
 

Per començar, la comunicació ha de ser horitzontal, no cal parlar-los com si fossis un professor o el seu pare perquè, evidentment, un discurs així no calarà. Cal parlar-los amb un discurs assertiu, que no sigui alliçonador. Jo sempre intento tenir un discurs empàtic i parlar-los com ho faig amb els meus col·legues. Sí que és veritat que per part meva mai no hi ha hagut una estratègia per arribar als joves, simplement m'he anat mostrant el més natural possible i comunicant les meves idees com les sento.
 

Per a mi és un projecte importantíssim. És un diari de registre d'experiències per intentar ser més conscients sobre en quines circumstàncies de la nostra vida es donen determinats contextos emocionals. Una de les primeres coses que es fa quan vas a teràpia és intentar ser conscient de què t'està passant pel cap, de què sents a cada moment. Nosaltres hem volgut treure aquest autoregistre en forma d'app perquè puguis enregistrar els teus moments ja sigui en fotos, text, àudio o vídeo, i que els tinguis associats a determinades àrees de la teva vida. A més, els pots ponderar en funció dels que siguin més importants. És una eina que pot ser molt útil a tota la gent que pugui estar interessada en l'autoconeixement.

La resposta que hem rebut ha estat molt positiva, ara mateix està en fase inicial perquè continuem desenvolupant-ne les funcionalitats. Vaig pujar un vídeo de llançament, presentant l'aplicació a les meves xarxes socials, i en poques hores va tenir més de 180 mil visites. La idea original la vam tenir Álex Gómez i jo, la vam proposar a Teralco, la desenvolupadora tecnològica del projecte, i més tard es va unir Conducteam, que és tot l'equip de psicòlegs que hi ha darrere encarregant-se d'incloure tips psicoeducatius i educar en salut mental.

El primer que li diria és que, si pot, vagi a teràpia. D'altra banda, dins de les eines que tenim en el dia a dia, la salvació és poder comptar amb el suport d’altres persones. Ja només poder parlar amb algú, poder baixar a terra el que et passa i sentir-te escoltat, per a mi ja és crucial. El que és essencial i el que defenso és que es garanteixi que totes les persones que ho necessitin puguin tenir accés a teràpia psicològica.