Dona resposta a nens i nenes, entre 0 i 6 anys, que necessiten, de forma urgent, un entorn familiar que pugui atendre’ls adequadament. Es tracta d’un recurs essencialment transitori, amb una durada que no hauria de superar els 6 mesos. Mentre el nen o nena s’està amb la família acollidora, un equip especialitzat valora quina és la millor opció de futur per a l’infant: la reintegració a la seva pròpia família - nuclear o extensa-, l’acolliment simple o permanent, o l’adopció.

La mesura d’acolliment d’urgència i diagnòstic es caracteritza:                                                                                                                                                    

• Per la necessitat de donar resposta immediata a una situació d’emergència i assumir de manera ràpida cadascuna de les propostes d'acolliment.

• Per l’edat dels nens, de 0 a 6 anys, que requereix una atenció i dedicació especials, per part de la família acollidora.

• Per l’escassa informació inicial, donat el caràcter urgent.

• Pel nombre d’acolliments que realitza cada família, fet que permet una certa “especialització”.

• Pel comiat i l'acompanyament de l'infant cap a la seva nova realitat familiar.

• Per la necessitat d'una especial disponibilitat per atendre totes les especificitats que requereix aquesta modalitat d'acolliment. 

“En Carlos i la Marina, de 50 i 43 anys, viuen amb els seus fills, de 12 i 9 anys. I des de fa uns dies, també amb en Joel, que té sis setmanes. En tindran cura durant uns quants mesos, mentre es decideix si pot tornar amb els seus pares. Saben que, si això no pogués ser, se li buscaria una família  alternativa.” 

Dona resposta a nens i nenes, entre 0 i 17 anys, que necessiten viure en un entorn familiar i quan es preveu que la separació del seu nucli familiar serà transitòria.  Habitualment, si es pot preveure que la reintegració al propi nucli és viable en els primers dos anys, es parla d’acolliment simple.

En aquest acolliment, la relació del nen/a amb la pròpia família es pot anar incrementant a mesura que la família d’origen pot anar assumint les funcions parentals i garantint unes condicions adequades i saludables per al nen o nena.

“En Pau i en Jose tenen acollida la Clara, de 9 anys, des de fa dos anys. Fa unes setmanes que la Clara veu més sovint els seus pares, i està previst que torni amb ells d’aquí a uns mesos.” 

Dona resposta a infants, de 0 a 17 anys, que necessiten viure en un entorn familiar, potser fins a la majoria d'edat, si no és possible abans la seva reintegració familiar.

En aquest acolliment, la relació del nen/a amb la pròpia familiar es manté i pot variar amb el temps.

“Ara fa 5 anys que la Sara va acollir l’Abdel, que aquest curs farà 2n d’ESO. L’Abdel vol seguir estudiant i ser veterinari, sap que la Sara li donarà suport i l’ajudarà. Quinzenalment l'Abdel veu els seus pares.”  

L’acolliment especialitzat o en UCAE està orientat a aquells infants o adolescents que, degut a les seves circumstàncies i/o característiques especials, tenen dificultats per a accedir a l’acolliment i, per tant, de viure en familia. Les persones i famílies que s’ofereixen per a l’Acolliment en UCAE, han de ser prèviament seleccionades i qualificades per raó de la seva titulació, formació i experiència per atendre les necessitats especials d'aquests infants. Els infants o adolescents que necessiten comptar amb un acolliment especialitzat poden presentar característiques relacionades amb diversitat funcional, necessitats educatives especials o altres dificultats i poden ser grups de germans grans o de més de dos infants.

La Unitat Convivencial d’Acció Educativa pot estar integrada per un mínim de dos infants o adolescents acollits, i fins a un màxim de quatre infants. En cas d'atendre un únic infant aquest hauria de tenir un reconeixement de grau de discapacitat del 65%.

“ En Pau, que és educador social, i la Lola, la seva parella, tenen acollits des de fa tres anys a la Marina i en Raul, dos germans de 13 i 16 anys. Està previst, que d’aquí a dos mesos, l’Aina, que té 9 anys i un trastorn del desenvolupament, també visqui amb ells."

Aquesta classe d'acolliment també es coneix com a Programa de Famílies Col·laboradores i està destinat a infants que viuen als Centres Residencials  i que necessiten complementar el seu procés educatiu amb un model de relació afectiva diferent al que els  pot oferir el centre, com pot ser una família.

Bàsicament, s’adreça a infants –a partir de 9 anys- i adolescents  que per qualsevol circumstància no puguin accedir a l’acolliment familiar o aquesta opció no pugui ser contemplada i no es prevegi a curt termini el retorn amb la seva família d'origen.

L’objectiu principal  és oferir a aquests infants i adolescents un marc referencial de vida en un nucli familiar  en període de caps de setmana i vacances on la col·laboració, l’ajut i el respecte possibilitin experiències que permetin el coneixement del què suposa una relació familiar, i que ajudi a incrementar la seva autoestima i seguretat personal alhora que ampliï la seva xarxa relacional.

“La Lídia viu des de fa uns cinc anys en un Centre Residencial. Cada dos setmanes veu els seus pares. Fa un any, però, que la Lídia també té contacte amb una família els caps de setmana i quinze dies a l’estiu. El contacte amb aquesta família permet a la Lídia gaudir d’activitats de lleure com anar d’excursió a la muntanya o d’unes vacances al mar, en un entorn familiar.”