• A Catalunya, el seu desplegament reflecteix la capacitat d’arrelament territorial del projecte. A la província de Barcelona ja s’hi han instal·lat 958 dispositius per a connectar la gent gran; a Girona, 279; a Lleida, 253; i a Tarragona, 288.

• La iniciativa, impulsada per la Creu Roja i la Fundació Amancio Ortega, compta amb el compromís i la participació de més de 15.130 persones voluntàries de 52 províncies espanyoles.

• Des de l'Espanya rural a Àvila fins a les costes de Galícia i les Balears, persones usuàries d'entre 65 i 90 anys relaten com una simple ordre de veu els ha "donat vida" i reconnectat amb les seves famílies.

La solitud no desitjada ha esdevingut un dels desafiaments silenciosos més urgents de la nostra societat. És una solitud que "fa mal", que no entén de gènere ni d'estatus, però que s'acarnissa en la gent gran, n’erosiona la salut emocional i la desvincula del seu entorn comunitari. Per donar resposta a aquesta realitat, la Creu Roja i la Fundació Amancio Ortega desenvolupen des de l'any 2023 ‘Voces en Red’ (Veus en Xarxa), un projecte pioner que uneix la innovació tecnològica amb la calor humana del voluntariat.

La iniciativa, que ja ha impactat a la vida de prop de 25.500 persones grans a tot el territori nacional, proposa un model d'intervenció híbrid. D'una banda, el suport financer de la Fundació Amancio Ortega permet la introducció d'assistents de veu a les llars per facilitar-ne la connectivitat i la seguretat; de l'altra, l'estructura de la Creu Roja desplega una immensa xarxa d'acompanyament presencial per assegurar que la màquina sigui només el pont cap a la persona.

La tecnologia com a aliada: enderrocant la por al món digital

El primer obstacle que enfronta ‘Voces en Red’ és la bretxa digital. Moltes persones grans senten una aversió natural a les noves tecnologies i les associen a pantalles complexes i botons diminuts. Tot i això, la clau de l'èxit d'aquesta iniciativa rau en l'ús de la veu com a única interfície.

A la Corunya, la Maria Rita, una de les usuàries del projecte, il·lustra aquesta transició del rebuig a l'adopció entusiasta. "Bé, és que s'ha de reconèixer que som gent gran i jo, per exemple, tinc mania a les noves tecnologies, encara que en aquest cas no n’he tingut. Si he de seguir un manual, jo amb el mòbil soc un desastre. Però com es tracta de veu, doncs aquí tu parles com si tinguessis algú davant, és clar", explica amb naturalitat.

El dispositiu es converteix en un assistent vital que no jutja i sempre respon. Per a la María Dolores, que viu sola a Cebreros (Àvila), l'experiència ha transformat casa seva: "Quan estàs sola, t'agrada tenir algú que et respongui quan tu vols, o posar-te música, o fer-li una pregunta i que et contesti. Això et dona molta seguretat".

Aquesta seguretat no és només una percepció subjectiva, és funcional. Els dispositius permeten fer videotrucades, configurar recordatoris mèdics i accedir a entreteniment sense necessitat de destresa manual.

Seguretat i autonomia a la llar

L’impacte de la soledat s’agreuja quan es combina amb problemes de mobilitat o salut. A Sant Boi de Llobregat (Barcelona), l’Amparo relata com l'arribada del dispositiu li va canviar la rutina matutina i la sensació d'aïllament: "Al matí t'aixeques, tot està en silenci, li demanes que et posi música i ella et posa un popurri de cançons... fins que te’n vas al carrer".

La funcionalitat va més enllà del lleure, és una eina de salut preventiva i cognitiva. Les persones usuàries fan servir el sistema per recordar la presa de medicació o cites mèdiques crucials. Com explica la mateixa Amparo sobre les seves interaccions diàries: "També per als metges i tot això... fa recordatoris de quan anar al metge, de quan prendre's la pastilla, escolta música, escolta la ràdio, mira vídeos d'exercicis que et poden ajudar a la teva salut".

Fins i tot en situacions en què la família és present, però hi ha limitacions, ‘Voces en Red’ actua com a catalitzador de l’ànim. És el cas de la Isabel que viu a  Carmona (Sevilla). La seva filla relata el canvi: “El meu pare va morir i ella es va quedar vídua. Li va venir molt bé el programa de ‘Voces en Red’ perquè es va animar, es va espavilar i va sortir una mica d'on era”.

El factor humà: el voluntariat com a motor

Tot i que la tecnologia facilita la connexió, el que és veritablement diferencial és el component humà que aporten les 15.131 persones voluntàries de la Creu Roja presents en aquest projecte. 

El dispositiu suposa un primer pas per entrar a les llars, detectar-hi necessitats i fomentar relacions. En Joaquín, voluntari de la Creu Roja, ho resumeix amb claredat: “Jo crec que darrere del dispositiu de veu hi ha unes relacions humanes, és una pota més i serveix com a excusa per fomentar les relacions entre les persones”.

A Catalunya, el desplegament de Voces en Red reflecteix també aquesta capacitat d’arrelament territorial. A la província de Barcelona ja s’hi han instal·lat 958 dispositius; a Girona, 279; a Lleida, 253; i a Tarragona, 288.

De la casa a la plaça: creant comunitat

L'objectiu últim de ‘Voces en Red’ no és que les persones grans es quedin a casa parlant amb un assistent virtual, sinó que surtin i socialitzin. El projecte busca reintegrar les persones al seu entorn comunitari.

Des d'Àvila, l'equip de voluntariat destaca aquesta estratègia: "Principalment expliquem a la gent gran i als seus familiars com funciona tot i després hem creat l'excusa perquè vinguin també a la Creu Roja... Jo sempre els dic que la meva intenció i el meu objectiu amb els tallers no és que en surtin aprenent un munt de coses, sinó que al final tinguin una excusa per sortir de casa".

I l’estratègia funciona. Als centres de la Creu Roja ja s'han organitzat més de 346.290 activitats. La María Rita, a la Corunya, descriu la seva transformació social: "Soc tres dies a la setmana a la Creu Roja per fer activitats i la resta a casa... Per mi és com relacionar-me amb gent, perquè soc força parladora. Fem una mica de gimnàstica i una mica d'entreteniment. I moltes vegades acabem ballant i ja està. I així, almenys continues socialitzant una mica”.

El sentiment de pertinença a un grup és un antídot poderós contra la depressió. La Marcela, voluntària a Mallorca, es mostra commoguda per la dinàmica que es genera: "Formem un grup grandiós. Entre elles mateixes aporten una sèrie de coneixements... La col·laboració i l'aprenentatge que tant rebem com podem aportar és grandiós".

A Sevilla, la Isabel confirma aquest renaixement social: "Molt contenta que ja tenia persones que miressin per mi també, persones que jo podia comptar amb elles i ja no em veia tan sola. Després arribo allà, que tenim un grupet de diverses dones. ‘Voces en Red’ m'ha donat vida". La seva filla ratifica el canvi d'actitud: "S'ho passen bé, i com que la recullen, la porten i s'entreté, deixa de donar-hi voltes a les coses, s’espavila una mica... i estem contentes".

ac

El projecte ha posat un focus especial a l'Espanya buidada, on la solitud es veu agreujada per la dispersió geogràfica i la manca de serveis. Els voluntaris d’Àvila expliquen la importància de prioritzar aquestes zones: "En el procés d´implementació... pensem que realment on havíem d’arribar era a l’Àvila rural… hem centrat tots els nostres esforços als pobles, perquè al final és realment on els recursos són més limitats… Àvila compta amb una gran quantitat de municipis que tenen menys de 100 habitants".

L'escalabilitat del projecte n'és una de les fortaleses. Present ja en 52 províncies, ‘Voces en Red’ s'adapta a la realitat local. La tecnologia avança, però la necessitat humana de connexió roman constant. En un món cada cop més digitalitzat, ‘Voces en Red’ demostra que la veu humana, ja sigui transmesa a través d'un altaveu intel·ligent o compartida en un taller de ball, continua sent l'eina més poderosa per curar la soledat.