• María Alcázar, de la FICRMLR,  ha aprofundit en el paper de la diplomàcia humanitària com a mecanisme per incidir sobre l’opinió pública i els que prenen decisions en conflictes armats, crisis humanitàries i emergències nacionals. 

• La polarització social i política, l’abandonament de valors humanitaris i dels drets humans o la retòrica deshumanitzadora i la desinformació són avui els grans desafiaments. 

• S’ha habilitat un espai web específic per informar i captar fons sobre emergències a: https://bit.ly/emergenciescr  

La diplomàcia humanitària és un mecanisme que usa arreu el Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja que “consisteix a convèncer els responsables de prendre decisions i els líders d’opinió que actuïn, en tot moment, en benefici de les persones vulnerables, amb ple respecte dels principis humanitaris fonamentals”.  

Així ho ha definit María Alcázar, directora adjunta de l’Oficina Regional per a Europa de la Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, avui, dimecres, 19 de març, en la tercera jornada de la Creu Roja sobre “Acció Humanitària i Emergències Internacionals” que se celebren aquesta setmana en el marc del Mil·lenari de Montserrat. 

Segons Alcázar, a través de la diplomàcia humanitària es pretén canviar polítiques i corpus legislatiu per facilitar l’acció humanitària a favor de les persones en risc de vulnerabilitat. D’aquesta manera, el Comitè Internacional de la Creu Roja defineix la tasca de diplomàcia humanitària com a l’establiment  de “diàlegs confidencials amb els estats”. Precisament, la mateixa estructura del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, “permet desplegar simultàniament la diplomàcia humanitària en tots els nivells territorials, amb una visió global i local al mateix temps, cosa que reporta un gran avantatge per ser on cal ser a l’hora d’incidir en la presa de decisions”. 

Alguns dels casos en què s’exerceix habitualment aquesta pràctica de la diplomàcia humanitària són els conflictes armats com el de Síria, Gaza o Ucraïna, l’atenció de persones refugiades als camps de Grècia, o la promoció del Tractat d’Otawa sobre la prohibició de les mines antipersones a Angola o els Balcans, o la transferència en efectiu d’ajuts a persones en situació vulnerable al nostre país. 

Polarització, instrumentalització i deshumanització  

Al llarg de la sessió, Alcázar també ha fet un repàs històric al paper que ha tingut la diplomàcia humanitària des de la seva creació fa 160 anys i en conflictes contemporanis, com ara la Guerra Civil Espanyola, la Segona Guerra Mundial o alguns dels conflictes armats actuals o de l’escalada armamentista.   

En un context polític com l’actual, Alcázar ha posat en relleu que la diplomàcia humanitària  ha de fer front a desafiaments crucials. “Cada cop es redueix més l’espai per als valors humanitaris. Per exemple, la narrativa i la retòrica deshumanitzadora en els últims anys s’està acarnissant especialment amb les persones migrades, persones grans, minories i població vulnerable”, ha reblat Alcázar. 

Per concloure, com a reptes actuals de la Diplomàcia Humanitària, ha apuntat la polarització entre i dins els estats, la politització de l’acció humanitària i la instrumentalització dels actors, la reducció de l’espai per als valors humanitaris i per als drets humans, la narrativa i la retòrica deshumanitzadora, la desinformació i l’ús de les xarxes socials. 

Enllaços d’interès 

De forma complementària a les jornades, la Creu Roja ha habilitat un espai web per informar i captar fons sobre emergències a: https://bit.ly/emergenciescr