• Les crisis humanitàries cròniques representen el 80% de les necessitats de finançament de l’ajuda humanitària. Al món, avui hi ha 123 milions de persones refugiades i desplaçades. 

• Malgrat això, la inversió global en ajuda humanitària s’ha reduït d’un 30%.  

• Davant les crisis complexes i cròniques actuals, calen estratègies i finançament més flexibles, transparents i transversals que posin les persones en el centre de l’acció humanitària. 

En un moment en què hi ha 123 milions de persones refugiades i desplaçades a tot el món i que es calcula que 305 milions de persones necessitaran assistència humanitària i protecció urgent durant 2025, la inversió global en ajuda humanitària ha disminuït un 30%. 
 
L’última sessió de la jornada, aquest dijous, 20 de març, a càrrec d’Isabel Sidro i Pablo Estévez, responsables d’Amèrica i de la Unitat d’Àfrica, respectivament, de l’àmbit de Cooperació Internacional de la Creu Roja Espanyola, s’ha centrat en la creació del nexe entre acció humanitària, cooperació al desenvolupament i pau i la implementació d’aquesta estratègia per fer front a les crisis oblidades i complexes.  

Segons Sidro i Estévez, la complexitat de les crisis actuals, especialment les que són cròniques i de llarga durada, requereixen tant assistència humanitària com cooperació per al desenvolupament de forma sostenible, així com mecanismes de finançament més flexibles i estratègies d’actuació que vagin més enllà d’intervencions concretes. 

Han inaugurat la jornada d’avui Carlos Prieto, el delegat del Govern a Catalunya, i Josep Quitet, president de la Creu Roja a Catalunya. Per la seva part, Prieto ha fet un reconeixement a la tasca humanitària que duu a terme la Creu Roja en situacions concretes, com van ser la pandèmia de la Covid-19, l’arribada de població refugiada procedent del conflicte d’Ucraïna, o la resposta de la Dana de l’Horta de València des de Catalunya. 

Reptes humanitaris actuals 

Quant als reptes que cal fer front en les crisis complexes, hi ha diversos elements que hi incideixen, com ara: factors ambientals, polítics, socials, econòmics, culturals i religiosos.  

Es parla així de situacions tant diverses com conflictes armats, desastres naturals, canvi climàtic i desertificació (sequera, inundacions, canvi estacional de pluges, control de les terres), desintegració de les estructures polítiques,  context geopolític global, augment de la violència i la inseguretat, desinformació i polarització o la reducció de fons per a l’ajut humanitari o la cooperació internacional. 

L’estratègia Nexe AH- Desenvolupament - Pau 

Les crisi humanitàries cròniques, com les de  Gaza-Israel, República Democràtica del Congo, el Sahel o Haití, representen el 80% de les necessitats de finançament en Ajuda humanitària.  

En aquests contextos tant volàtils i inestables, l’estratègia Nexe AH- Desenvolupament-Pau esdevé, des dels anys 80, una eina clau que adopta un enfocament global de cercar sinèrgies entre les intervencions humanitàries i el desenvolupament amb l’objectiu de reduir la vulnerabilitat general i les necessitats no cobertes de la població afectada per una crisi alhora que s’enforteix la resiliència comunitària promovent-ne l’accés a serveis de qualitat sostenibles. 

A més de respondre a les necessitats de les persones, incorpora compromisos internacionals, polítiques i promou la coordinació en contextos humanitaris actuals entre agències internacionals, donants, actors humanitaris i de desenvolupament i autoritats governamentals.

Aquest enfocament  permet també reforçar les capacitats de gestió del risc i abordar les causes derivades d’una crisi humanitària.

Cloenda institucional

Josep Quitet, president de la Creu Roja a Catalunya, i Manel Gasch, Pare Abad de l’Abadia de Montserrat, han tancat les jornades destacant els nexes entre ambdues institucions i la iniciativa conjunta que s’ha celebrat en el marc del Mil·lenari de Montserrat.

Gasch ha remarcat que “compartim una mateixa visió humanística, àmplia i global per donar suport a qui ho necessita, ja sigui en una emergència o en una situació d’exclusió social. Pensem globalment i actuem localment, amb capacitat per adaptar-nos amb flexibilitat a una situació sobrevinguda, basant-nos en unes normes i regles estàndard que donen confiança a qui les ha d’interpretar. I més, especialment, en aquests moments de manca generalitzada de confiança en els quals no s’aborden les causes dels conflictes, com ara les guerres o les migracions forçades”.

Enllaços d’interès

De forma complementària a les jornades, la Creu Roja ha habilitat un espai web per informar i captar fons sobre emergències a: https://bit.ly/emergenciescr