Sostenir quan no hi ha xarxa - Ahora

• Les persones sense llar poden veure's abocades al carrer per multitud de motius. No comptar amb una xarxa familiar o social al seu voltant n’és només un. A Saragossa, la Creu Roja és plenament conscient d'aquesta realitat i acaba de fer l’últim recompte de persones sense llar per conèixer la seva evolució i situació actual.

Dijous 24 de novembre. 20:30h de la nit. Miguel Ángel Labarta, voluntari de la Creu Roja a Saragossa, arriba a la seu de l'organització disposat a sortir-ne de nou en qüestió de minuts. L'objectiu? Fer, juntament amb els seus companys i companyes, el recompte de persones sense sostre que duu a terme la Creu Roja a la capital aragonesa per conèixer la seva evolució i situació actual a la ciutat cada dos anys. No és la primera en què participa. Tampoc, potser, és l'última.

Fa 10 anys que és voluntari i davant “la pregunta del milió” (per què va decidir fer-se voluntari), somriu i s'explica: “Tinc la sort de tenir una estructura familiar, laboral, d'amics… amb els quals puc comptar quan necessito ajuda. Però molta gent no la té. Em sembla bona idea col·laborar amb una institució que treballa amb persones sense llar perquè no tenen res. De fet, em vaig decidir per la Creu Roja fa una dècada precisament per aquest projecte”.

El recompte del 24 de novembre passat demostra que dormir a un parc, sota un pont, a un caixer o a un polígon industrial és una realitat per a moltes persones. En concret, en aquesta ocasió s'han localitzat 128 persones en aquesta situació; la gran majoria homes (111). Respecte a l'anterior cens de 2018 (120 persones sense llar), se n'ha evidenciat un lleuger augment.

A més de comptabilitzar el nombre de persones sense llar, també s'han fet enquestes a aquestes persones. Les seves respostes es recolliran posteriorment en un estudi sociològic que servirà com a eina de treball per millorar la intervenció de la Creu Roja. En total, 82 persones van acceptar sotmetre's al qüestionari, més que el 2018, segons indiquen des de la Creu Roja a Saragossa.

Aquest recompte és l'únic estudi sobre persones sense llar que fa la Creu Roja amb caràcter biennal i en tot el territori. Referent per a altres ciutats espanyoles, la pandèmia de 2020 va impedir que s'efectués un nou cens i estudi que ara, per fi, s'ha pogut reprendre. La nit del dijous 24 de novembre més de 350 persones, ciutadans i ciutadanes i entitats socials, van sortir al carrer a Saragossa i es van distribuir pels diferents districtes de la ciutat per configurar aquest cens.

"Cada vegada que una persona sense llar aconsegueix sortir d'aquesta situació em produeix una felicitat absoluta”

Independentment de l'estudi, totes les nits el voluntariat de la Creu Roja atén persones sense llar. És una realitat per a Miguel Ángel. “A mi m'aporta moltíssim. Cada vegada que una persona sense llar aconsegueix sortir d'aquesta situació em produeix una felicitat absoluta”, explica aquest voluntari de Saragossa. Tècnic sanitari de professió, coneix molt bé les persones que dormen sota el cel nocturn. “Tenim unes rutes marcades i ja hi ha persones a les quals coneixem i intentem orientar perquè surtin d'aquesta situació. Portem mantes, sopes, entrepans… i cafè. El cafè calent a l'hivern és ideal per iniciar una conversa”, diu.

Recorda, a més, que qualsevol persona pot acabar al carrer, realitat que trenca els clixés o estereotips que existeixen sobre aquest tema. “Persones que treballaven a l’hostaleria i han perdut la feina; gent amb estudis universitaris; treballadors de la construcció que s'han quedat a l’atur… a vegades no tenen família, o no volen explicar la seva situació per vergonya. I també hi ha persones amb problemes amb l'alcohol, per exemple”, assenyala.

El més gratificant? Aquestes petites històries de persones que ja han aconseguit trencar aquest cercle. Miguel Ángel Labarta en té una a la retina: “Vaig conèixer un noi estranger que portava poc temps al carrer. Va entrar de seguida a l'itinerari de la Creu Roja. Va acabar de carnisser en un supermercat”. I és que, quan algú es troba al carrer, no sempre és fàcil capgirar la seva situació.

“El fet de ser al carrer (per la meva experiència) és que et desconnecta totalment de la societat, del teu voltant: de tot. Coses tan senzilles com preparar una entrevista”, indica. Per això, portar les persones sense llar als centres habilitats per a aquestes gestions, o facilitar-los diferents processos, com es fa des de la Creu Roja, resulta vital.

“La tasca de les treballadores socials és immensa”, explica Miguel Ángel, que també col·labora quan pot en aquesta part. “Quan fa temps que no preparen un currículum, per a les persones sense llar això se’ls fa una muntanya, no els ve de gust, no els agrada… En aquest sentit, el treball que fa la Creu Roja és meravellós”, conclou el voluntari.