Les ferides psicològiques que deixa la guerra - Ahora

• El trastorn per estrés posttraumàtic és una síndrome habitual en persones que s’han vist obligades a deixar de manera brusca el seu país d'origen, com és el cas dels qui han fugit d’Ucraïna. 

Es coneix com a síndrome d’Ulisses el quadre d’estrés crònic i múltiple que es desencadena en deixar enrere el món conegut en situacions extremes com ara una guerra. L’ONU ha advertit que ja hi ha prop de cinc milions de persones desplaçades pel conflicte d’Ucraïna i que moltes podrien estar patint les ferides psicològiques provocades pel conflicte; unes ferides que, si bé a vegades no són visibles als ulls de la mateixa manera que una cicatriu, són igual d'importants.

L’angoixa, l'insomni o els malsons són alguns símptomes comuns en persones que han abandonat Ucraïna a causa de la guerra. Com que arribar a un altre país on existeix una xarxa de suport i acompanyament no esborra tot allò viscut fins al moment, comptar amb ajuda psicològica resulta fonamental. El trastorn per estrés posttraumàtic, freqüent en aquestes circumstàncies, es manifesta de moltes maneres i reflecteix la dolorosa experiència que suposa abandonar sobtadament el país de procedència.

Perquè la llar és un bé material, com un cotxe o una casa, però també intangible, com la família, les amistats, la faena o una cosa tan aparentment senzilla com les rutines. A més de deixar-ho tot enrere, les persones que han fugit d’Ucraïna han temut, en molts casos, per la seva vida i la d’altres persones abans d’emprendre el seu viatge. I tot això pesa.

El trastorn per estrés posttraumàtic és habitual en persones que fugen de la guerra

El més important a l'hora de tractar el trauma és detectar les necessitats bàsiques, com l'allotjament, els aliments o l'atenció mèdica, entre d'altres, i satisfer-les. Tot seguit arriba el moment de contindre, escoltar i transmetre tranquil·litat, és a dir, oferir una mà o una orella sempre que calga. A tot això se suma el restabliment de la confiança, per la qual cosa cal posar el focus en les persones, països o entitats que sí que els estan oferint ajuda. 

Ana Mª Romo, psicòloga del Departament de Refugiats de Creu Roja a Alacant, des d'on es gestiona un dels Centres de Recepció, Atenció i Derivació (CREADE) junt amb el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, matisa que no sempre es pateix estrés posttraumàtic, perquè hi ha persones molt resilients. En qualsevol cas, aquest trastorn (un dels més freqüents en persones que han viscut una guerra o un conflicte d'aquestes característiques) té tractament i marge de millora. 

Normalitzar i validar totes les emocions que viuen les persones que arriben d’Ucraïna és un pas essencial, així com acompanyar-les i fer-los entendre que les seues emocions són normals pel que han viscut. Aquest és un procés que, generalment, també requereix un temps d'acceptació que depén de cada individu. 

D'altra banda, en aquest context, els infants són especialment vulnerables. Els xiquets i les xiquetes es troben en un període de maduració i creixement en què necessiten una protecció i una ajuda que, en aquest context, es veuen alterats. Per aquest motiu es produeixen reaccions com nerviosisme, plors continuats o dificultats per a dormir.

A través de mares, pares o figures de suport, des de Creu Roja provem de dotar d'eines per a ajudar eixos xiquets, xiquetes o adolescents. En el cas dels joves, s'organitzen tallers grupals que permeten generar un vincle entre els qui els formen, una cosa molt important en l'adolescència. Amb tot, és una assistència que no es redueix a una simple reunió, sinó que se’n fa un seguiment continuat per a anar avaluant la situació. 

A més del trauma que tenen les persones que han abandonat Ucraïna, Europa (o inclús el món en global) viu una commoció col·lectiva que ja està marcant la història. I és que, com al·lega Ana Mª Romo, tot i que l’ésser humà té una capacitat increïble per a recuperar-se de les adversitats, la petjada que ha deixat la guerra ja no es pot esborrar.